És ben sabut, i
per això ho he escrit en nombroses ocasions, que no llig mai novel·la, tot i
que he d’aclarir que esta decisió la vaig prendre després de llegir-ne més de
dos-centes en un any, quan era jove i pensava que podia suportar-ho tot. A
partir d’ací, la decisió va ser la següent: llegir només els clàssics —i no
tots— i les novel·les que em siga impossible d’eludir. La indigestió, per tant,
va ser causada per l’excés d’este element, cosa que em va desequilibrar la dieta
i el cervell, possiblement. Però ja estic curat, i amb forces renovades!
I, d’entre tants
llibres, recorde amb dificultat alguns detalls, tot i que poden resultar
erronis i ara no em veig amb esma de revisar-los. Tom Wolfe era una de les
cites ineludibles, cada dos anys... M’agrada la gent que viu a Manhattan. I
recorde un llibre que es titulava La
foguera de les vanitats, on narrava la caiguda en desgràcia d’un executiu
que treballava a Wall Street. A la memòria em vénen les descripcions dels
personatges i com els ubicava en el panell mundial. Deia Wolfe —crec recordar—
que els irlandesos eren qui millor es movien pel mercat de valors i les
finances.
Ara que el
terratrèmol Trump està somovent els ciments de Manhattan i que la City no es queda
curta amb la qüestió del Brexit, la baixa càrrega fiscal d’Irlanda situa esta
illa en el centre del tauler de moviments especuladors, o siga, empresarials. I
em crida l’atenció que ningú es faça ressò de la possibilitat irlandesa de
captar moltes de les empreses que poden abandonar els respectius indrets. A
EEUU, pense que la cosa està més fotuda perquè, el nou president, de segur que
premia els interessos empresarials, ja que ell és empresari i pot guanyar molts
dinerets, però altra cosa és que es porte bé amb la competència i amb les
empreses exportadores.
El cas anglés és
diferent, i Irlanda deu resultar interessant per als foragitats. Però ara ho
dic jo, que per això sóc en vertader guru d’este BLOG i de gran part del món:
vaig apostar per Trump, vaig avisar sobre el colp d’estat de Turquia, vaig
salvar Strauss Khan, vaig avisar sobre el desenllaç del cas d’Ucraïna i un
llarguíssim etcètera. Doncs, això: ara el vostre guru vos avisa que Irlanda «lo peta»!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada