És ben sabut que
l’antiga Roma fixava les fronteres de la civilització als confins de la
romanització; més enllà tot era salvatge. Grècia també ho feia, tot i que entre
Roma i Grècia hi ha una gran diferència, ja que els primers formaven una
civilització abstracta, mentre que la segona era molt més natural i concreta.
L’argumentació és la següent: Grècia es basava en la vida sensorial mentre que
a Roma tenia un major pes el sistema legal. Segurament, la conseqüència d’esta
abstracció de la vida és el triomf del cristianisme que, en el fons, no fa
altra cosa que negar-la.
A l’hora de
viatjar, els meus límits són pràcticament els dels romans; més enllà tot és
barbàrie, o siga, més enllà hi pot haver massa vida! Però jo no me la jugue
perquè, com a bon civilitzat cristià, la frontera me la marca la producció de
vi i, per suposat, el seu consum. Si alguna volta me n’empasse de frenada,
només puc, torne a la civilització de la vinya i el celler. No m’agrada
transitar indrets sense vi perquè em són estranys i, a més, per al meu cervell
catòlic estructurat i fantàstic, eixe risc és massa important. Jesús també
bevia vi, i Noé.
A Roma, el
consum de cervesa estava mal mirat, com m’ha recordat hui el meu amic Óscar.
Els pobres i els bàrbars eren els seus bevedors mentre que el vi es consumia
per la ciutadania més refinada i per les elits. Però, si atenem a la reflexió
anterior, possiblement hi haguera una vida més intensa en les classes
cerveseres que en la resta, no? D’altra banda, eixa és una de les raons perquè
no en faig servir, de cervesa: per no perdre l’oremus! Ara ja sabeu que no
acceptaré mai eixir a prendre una cerveseta perquè pot ser perillós per a totes
i tots.
No pense beure
cervesa perquè és la beguda del dimoni i, si en bec, lligue —no falla. A la
meua edat, ja no estic per a tanta maror, i menys si és un bon dilluns. De
normal, ja em costa acabar la setmana, i no vull ni pensar què passaria si la
començara amb un festival de disbauxa pecaminosa. Puc prendre vi, que és la
beguda del seny, o whisky, o el que siga, però no cervesa perquè no sé què
passa ni quina reacció em provoca que tot apunta que produïx una transformació
d’una intensitat tan forta que em fa irresistible, i no està la cosa per a tant
de moviment. Les persones civilitzades ens hem de mantindre dins de l’ordre i
la llei, i no cal anar temptant tant el dimoni perquè això és cosa de bàrbars i
de vividors. İViva el vino!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada