Lliçó de Realpolitik.

Fa poc va haver-hi una notícia que ha passat semidesapercebuda. Cert és que ha alçat un cert revol, però ha passat de pressa. No és que siga un fet molt extraordinari, però si ens val de fil per a una reflexió sobre la "realpolitik" i sobre el fet de canviar "el sistema des de dins del sistema". També de com la política és l'art del possible, encara que alguns encara vulguem creure que hauria de ser, com diu Zizek, l'art del imposible.

Fa unes setmanes resulta que va anar el nostre Rei, d'aquesta Espanya i de totes les Espanyes possibles, a Aràbia Saudi amb una delegació comercial al darrere, com sol ser habitual, com feia el seu pare que també va ser el nostre Rei (i que diuen que s'enduia comissions pels tractes que es feien). Bé, d'aquest viatje de reis i empresaris va eixir un negociet per algunes empreses que tenen seu a Cadis. On resulta que és Alcalde un jove, o no tant jove ja, que diu que és antisistema, anticapitalista, pacifista i algunes coses més. A aquest xictot tot el món l'anomena "Kichi", que no sé que vol dir en andalús de Cadis, i cal buscar a la wikipedia per saber que li diuen José María González Santos. El tracte que van tancar el nostre Rei i els nostres empresaris era la venda d'uns vaixells de guerra a la democràtica Aràbia Saudita. Per descomptat, eixos vaixells de guerra, com les armes venudes a Israel a l'era Zapatero, no serveixen per a matar a ningú, i molt menys a la matança que estan fent els saudites al Iemen.

L'empresa que farà eixos vaixells es diu Navantia, una empresa a més a més pública, i el negociet serà per uns 2.000 milions d'euros. Resulta que la dita empresa té drassanes a Cadis, i Kichi celebra l'acord amb Aràbia Saudita perquè això farà que els gaditans tinguen feina. Això ho va dir a un Salvados, i la que es va muntar va ser tremenda. Sembla, també, que es va reunir amb el comité d'empresa de Navantia per reclamar més carrega de treball a les drassanes de Cadis. Molts companys de "Kichi" van posar el crit al cel. Li han dit de tot, més o menys.

Tant li han dit, que el "Kichi" va tindre que recorre a El País per explicar-se. Com no, a El País estarien encantats que l'anticapitalista, antisistema, pacifista i algunes coses més, entrara en raó. Aplicara criteris sensats. Bons per a l'economia del país. "Kichi", l'antisistema, anticapitalista, pacifista i no sé quantes coses més, s'havia donat de nassos amb la realpolitik. Ser antisistema, anticapitalista, pacifista i algunes coses més, està molt bé. És de puta mare. Voler fer política, per canviar tombar el capitalisme, canviar el sistema, i portar la pau a tot el món mundial, està més puta mare encara. Ara bé, ¿tot això com es fa? ¿Com canvies el sistema? ¿Com et carregues el capitalisme? ¿Com portes la pau al món mundial? Doncs, cal fer una "jartá" de coses.

Mentre penses que s'ha de fer una "jartá" de coses, hi ha atur, hi ha gent que para al carrer si no té feina, etc., i el pobre "Kichi" no pot fer res per a tota eixa gent. Sí, alguna ajuda social si Montoro el deixa. Però fer, fer, el que es diu fer, no pot fer res. I la gent vol feina. Li importa una merda si fan corbetes, o destructors, i són per a Aràbia Saudí o per Veneçuela, o si són per Alemanya o Dinamarca. El pobre "Kichi", que no pot fer res, damunt ha de guanyar unes altres eleccions. I si diu que no vol els vaixells, perquè ell és antisistema, anticapitalista, pacifista i totes les altres coses, no el vota ni sa mare. Ja no parlem si fa alguna acció per tal d'evitar que els vaixells els construïsquen a Cadis.

No seré jo qui critique al "Kichi". Prou té amb el foc amic. Jo tampoc sé que faria al lloc d'ell. Probablement, faria el mateix. Aquest post no és contra ell. És simplement una mostra de com "no es pot canviar el món" des de la política. Ells diuen que són antisistema, però quan entren dins de la política del sistema, ells són el sistema. Aleshores deixen de ser antisistema, i han de fer el que cal fer. Realpolitik.

Qui vulga canviar el sistema, no pot entrar al sistema... no pot ser-ne part.

Òskar "Rabosa".