Sembla que els grups independentistes del parlament català han proposat una
reforma del reglament del Parlament per tal d'aprovar les "lleis de
desconnexió" mitjançant un procediment d'urgència, per tal que el Tribunal
Constitucional no puga prohibir la tramitació de les dites lleis. Açò pot ser
el camí que porte al fracàs total del procediment, si fins ara la imatge de
perseguits els fa guanyar simpaties a l'estranger, açò pot suposar, com bé deia
Enric Juliana, que en els fòrums internacionals aquestes simpaties es perden.
Em dóna la sensació que són els petits egos, les petites misèries humanes,
les que porten a prendre aquestes decisions tan dolentes. Ningú vol ser
inhabilitat, perquè el referèndum no es farà i hi haurà eleccions. Tots pensen,
especialment Oriol Junqueras en ser president de la Generalitat després
d'aquestes eleccions. Egos. Petites misèries. Creure's l'elegit. Tenir l'orgull
de ser President de la Generalitat com a Comunitat Autònoma. Tot açò pot més
que el veritable objectiu d'aconseguir un Estat propi.
El que perden de vista els dirigents dels partits polítics catalans és que
una condemna de presó a qualsevol d'ells seria el favor més gran que farien des
de l'Estat espanyol al procés. Als fòrums internacionals no s'entendria que hi
haguera una condemna greu, de presó, per voler decidir en un procés democràtic.
Trobarien absolutament desproporcionat que gent que pacíficament vol decidir
una qüestió acabe a la presó. Les simpaties augmentarien. Més si front aquestes
decisions hi haguera una gran mobilització ciutadana.
També perden de vista que ells, els dirigents, són absolutament
prescindibles. Com Mas ha sigut prescindible, renunciant en favor de
Puigdemont. El sacrifici de Mas, no ha tingut cap impacte en el procés. Tampoc
tindria cap impacte el sacrifici de Junqueras, ni el de Puigdemont –de qui
diuen que sap que no tornarà a ser president-, ni el sacrifici de cap altre. Si
condemnen a tots ells, altres podran presentar-se i continuar amb l'agenda, si
és que hi ha realment una agenda.
La decisió d'aprovar les "lleis de desconnexió" mitjançant un
procediment urgent, canviant les regles de joc a meitat partida, no és el camí,
encara que semble el més fàcil. Això suposa un groller frau de llei, que no pot
anar enlloc, llevat de fer el ridícul. A més a més no servirà de res. És com
fer-se trampes al solitari. Si realment es volen aprovar, s'haurien de fer amb
desobediència civil, amb totes les conseqüències. I si cal que empresonen algú
o que l'inhabiliten, endavant. Com ho assumeixen Mas, Homs, Ortega, Rigau, Forcadell,
etc. Si els condemnen, el procés a ulls de qualsevol persona de l'estranger
guanyarà legitimitat.
Ghandi pensava que era un honor anar a la presó per una causa justa, va
passar alguns anys a la presó i va ser arrestat en moltíssimes ocasions. En
cada ocasió guanya legitimitat. També li va afavorir a Mandela el llarguíssim
temps que va passar empresonat. Els sacrificis d'ells van fer guanyar
legitimitat a la seua causa i que la pressió dins i fora dels respectius Estats
els ajudés a véncer.
Si Catalunya, si els dirigents catalans realment volen guanyar aquest pols
amb l'Estat, si volen aconseguir un Estat propi, no tenen altre camí:
desobediència civil i sacrificis personals. Sense maganxes ni trucs barats. Ara
que igual, a segons qui, és demanar-li massa.
Amb el procediment urgent, desconnectaran, però desconnectaran a l'àmbit internacional.
Òskar "Rabosa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada