Trencar una foto
per fer-se'n una altra o per retratar-se amb ella? Si es pot resumir d'una
manera simple la simple actuació del senador Mulet, eixa és la proposada fa uns
segons perquè, amb estes accions s'arriba a pensar que la religió s'ha
implantat, definitivament, a les institucions; però la religió cristiana
catòlica, que sembla que és la que se sol atacar amb major violència des dels
indrets on més culte es ret a la Mare de Déu, per exemple.
Susana es presenta
com a candidata a la secretaria general del PSOE. Eixa dona, per les coses que
he escoltat dir, sembla que va molestar Compromís amb unes declaracions fetes
durant la campanya, tot i que ja sabem que en eixes dates se sol dir de tot i
que després no tot es té en compte. D'altra banda, el president Joaquim Puig és
un susanista declarat i, alhora, el seu càrrec l'ha d'agrair al mateix
Compromís.
Per als catòlics,
un ninot, en determinades condicions, és un sant, una verge o un déu. Eixos
elements platònics que només hi caben a la imaginació, se n'ixen de la matèria
per prendre forma de ninotet que, una volta ubicat en un edifici majestuós,
servix perquè la gent es desfogue, plore, rese, demane o, simplement, adore. En
el cas de les imatges dibuixades, també és semblant el procediment, o en les
fotografies. Actuar contra estos elements pot causar mals de difícils
solucions, tot i que en el fons sabem que son papers, fustes o algeps pintats.
Susana, però, sí
que existix en realitat, m'han dit. I la seua foto, per tant, no té la càrrega
platònica que jo voldria per explicar el succés des del punt de vista de
Panofsky, ni l'atac a la seua suposada imatge té la transcendència que li vol
atribuir el senador Mulet, o el PSOE en peça. Però quan s'ha esgarrat un paper
amb una foto de la dona andalusa, sembla que ho ha qui ha vist com si s'actuara
contra la Mare de Déu laica o una cosa semblant; per entendre'ns: com si la
famosa Rosa de España passara a ser la Susana!
Com que estes coses
s'han de reconduir per extraure-les del ridícul que estan fent uns i altres,
cal dir que el paperet que es va esgarrar al Senat era una foto; que l'edifici,
per molt de bombo que se li done, és una casa gran on van senyors i senyores a
xarrar, i que no aprofita per a massa més; que no hi ha un rerefons platonicoreligiós
en l'acte perquè Susana, que jo sàpiga, no ha estat santificada encara; que una
acció que busca l'espectacle de la manera més simple i plana no hauria de
vincular-se a la funció pública dels representants del poble; i, finalment, que
en eixe simple fet s'han vist tots i totes retratats: els de Compromís i els
del PSOE.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada