La rendibilitat
sol ser sempre la carta que s’ensenya a l’hora de decidir, com ha estat el cas,
sobre la continuïtat de la relació europea. L’economia, i tot s’ha de dir, va
ser la base de dita unió —a la CEE— però, per atorgar-li més vincles, es va
intentar una major implicació dels seus integrants: massa per a uns i escassa
per a altres. Ara, el Regne Unit fa servir eixe pragmatisme que sol
caracteritzar els anglesos des de Locke per intentar dotar de contingut i de
raó eixa decisió que va ser presa, de manera visceral, per l’altra part del
cervell humà: per la irracional i fantàstica.
La Lliura
Esterlina ha caigut un 10% des que es va anunciar el resultat de la consulta,
tot i que ara sembla recuperar-se de mica en mica. Els anglesos, per tant, han
patit una davallada del poder adquisitiu bastant important, i més si es té en
compte que n’hi ha molts repartits per tot arreu que viuen de pensions, d’estalvis,
de lloguers o de negocis vinculats a la moneda britànica. D’altra banda, però,
eixe territori passa a ser un indret interessant perquè, com diuen els
economistes, guanya en competitivitat.
El PIB anglés
sembla que augmentarà, en part a causa d’eixa novetat, tot i que no ho farà en
una mesura que els permeta cobrir el dèficit monetari. I pense que esta raó és
suficient per analitzar les coses sense barrejar-les perquè, d’una banda, els
votants del Regne Unit van decidir d’abandonar la UE, però no ho van fer de
manera analítica, ni racional, sinó que ho decidiren visceralment i
fantàsticament. Els líders del Brexit són uns mediocres i no poden conduir el
procés d’una manera eficient, i això ho sap Theresa May.
Les noves
eleccions poden servir per intentar dotar de contingut eixa ocurrència del
referèndum, però això passarà si es depuren els càrrecs que han de fer la
transició i es fan servir persones que puguen transformar en positiu tota eixa
càrrega negativa de la resposta popular. Escòcia, però, té la segona part de
l’oportunitat a la mà, tot i que no entenc la gana que tenen de continuar a la
UE, i més encara quan la deriva és evident i encara no se sap el nou model que
la Unió prepara per al futur. Pense que els aniria millor si feren servir la
visceralitat i la irracionalitat, com es va fer amb la consulta de la UE, i qui
vinga darrere, que tanque: les grans decisions es prenen així: som humans!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada