Ahir estava
escoltant la ràdio i em va cridar l’atenció, en una entrevista, un home que hi parlava.
Se suposava que l’estaven entrevistant i, en principi, vaig pensar que es
tractava d’algun filòleg, lingüista o d’algú que es dedicava a assessorar o a
fer classes de llengua. No era així, i ho vaig intuir a les poques frases.
Construïa
malament les oracions, abusant del subjecte yo,
cosa que el duia a conjugar els verbs d’una manera estranya i inadequada, per
retornar sempre a eixa postura inicial de la primera persona quan tancava el
tema. Enmig hi havia eixa suposada explicació de qualsevol tema d’actualitat
que li preguntava la senyora entrevistadora. I la feia servir per explicar cada
cosa la primera persona! Em va atordir el fet que tot allò que exposava, que explicava
o que intentava raonar, ho fera partint sempre des del yo, i així durant el temps que vaig suportar eixe ego tan delirant.
Al llarg del
minuts en què l’escoltí, a banda de pensar que algú que l’estima li hauria de
dir que no es pot començar sempre a parlar amb un yo, em vaig adonar que no construïa bé les oracions, a causa d’eixe
subjecte mancat de verb. Ho iniciava tot de la mateixa manera per passar-se,
als pocs segons, cap a una oració més normal, amb el seu subjecte i el seu
predicat, mentre que el yo romania
absent i aïllat de la resta de l’enunciat: sense verb ni complements.
Quan em vaig
assabentar que es tractava del famós pintor Gordillo, pensí que es tractava
d’un home que passava moltes hores sol a l’estudi, pensant-se i dialogant-se,
sense interactuar, si pensem que eixe yo humà
només pot existir en la reciprocitat d’altre. Perquè no vull entendre que el rerefons
del despropòsit radiofònic estiga causat per un ego massa elevat que intenta
explicar-ho tot rebaixant-ho a la primera persona del singular i sense deixar
cap possible objectivitat en l’anàlisi de qualsevol fet exposat.
En fi... pensem
això i recomanem-li que isca, que vaja al bar, que parle amb la gent, que
interactue i que pense que de yos,
n’hi ha molts, tot i que no tan importants, que s’entenen sempre des d’altres yos. A més, resulta molt difícil
interactuar amb altres persones quan s’elimina el possible espai d’enteniment i
de debat per traslladar la conversa a un sol punt de vista, per aclaparador que
siga.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada