Esta setmana ha
estat la dels governs, municipals i algun altre d’autonòmic, com a la Comunidad
Valenciana. Tota la campanya ha estat una cosa i ara se n’enceta una altra, de
ben diferent, on es poden observar els pocs escrúpols de les dretes per
governar i alguna altra sorpresa com a Barcelona, on hi ha hagut opcions
polítiques que se n’han aprofitat, o això han cregut fer.
Jo, però, volia
centrar l’escrit en allò que ha passat ací, a la Comunidad, on s’ha firmat un
pacte basat en la desconfiança mútua, encetada per aquells que aspiraven a
l’hegemonia del bloc progressista i que han fet allò que ha calgut per
posicionar-se en primer lloc. Puig ha traït l’esperit del Botànic, i això és
una evidència incontestable. El rival a batre no era la dreta, sinó que era
Compromís. A partir d’este fet, qualsevol cosa pot ser possible en la reedició
del pacte.
Somriures, besos
i abraçades: dits alçats fent el senyal de la victòria. Però, allò que està
clar és que la primera volta, la culpa és de l’altre perquè t’enganya; la
segona, la culpa ja és teua. Ara, la culpa és del PSOE per enganyar el soci de
govern avançant les eleccions sense consensuar la decisió. A partir d’ara, si
torna a passar és perquè els de Compromís són uns babaus! El pacte del Botànic
2 ha de durar fins que Compromís crega que ja en té prou i, aleshores, allò que
ha de fer és trencar-lo i forçar una nova votació, o creuen que a les altres
eleccions el PSOE pactarà amb ells (i elles)? No: no ho farà perquè la baralla
està en l’hegemonia i no en traure altre partit del govern. Això ja és
història.
I això que crec
que ha de fer Compromís al govern autonòmic, també ho ha de fer en els
municipis perquè si ens fixem en el cas de València, podem observar que hi ha
tensió, i que els socialistes no dubtaran a trencar el pacte, cap a final de
legislatura, per poder arrimar-se als partits de la temuda dreta. La desfeta de
Podemas també hi influïx perquè el PSOE intentarà créixer cap a estribord, i el
vaixell s’ho notarà. La tasca de Compromís, si vol sobreviure en alguna
institució, en un futur no molt allunyat, l’ha d’anar preparant ara, deixant
els escrúpols de banda i jugant a esdevindre l’única opció valencianista de
l’esquerra. El futur és bell –només li ha de fotre tres quartes parts de
l’electorat al PSOE, i hi ha temps per davant!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada