Amb una
sentència com esta començava una de les classes un antic professor d’estètica
literària, i ho feia perquè estem massa acostumats a associar les proporcions,
els ideals positius i les coses bones amb allò que creiem bell, o bonic.
Segurament, la tendència ve d’una llarga trajectòria, encetada a l’Antiga
Grècia i desenvolupada amb posterioritat des de la més sublim ignorància. Amb
les avantguardes, tot açò es difuminà, tot i que no per sempre, ja que darrere
dels més avançats arriba la massa –recordeu Ortega y Gasset— i l’estupidesa no
té fi, mentre que la gran massificació encara està de camí.
Però, allò que
entenem com a bellesa, si pensem en la filosofia platònica, ho va dissenyar
Plató? A nosaltres ens ha arribat l’escrit sobre la bellesa de Plotino, en què
desenvolupa eixes idees que creu platòniques vinculades a l’ordre i a les
proporcions: la forma de la matèria pura, per a ser més exactes, i l’ànima no
entén de materialismes. En definitiva, allò que feia Plotino era racionalitzar
l’ànima; però l’ànima de Plató. Puresa, ordre, proporció, equilibri, llei.
La mateixa
observació es pot traslladar a Winkelmann, que no és ni més ni menys que el
creador de l’art grec. Totes eixes coses que ens fascinen d’un viatge a Grècia
–millor si canviem d’escenari: d’un viatge a Turquia o a Sicília, que és on
encara queda alguna cosa dempeus— les veiem amb els ulls de l’alemany, que és
qui, amb la seua tesi, ens aportà eixa versió proporcionada que tant es va
dedicar a desmuntar Nietzsche amb el pensament apol·lini. Sense Winkelmann,
l’art grec no seria com és –un fòssil sense vida ni sentit—, com tampoc
entendríem el Barroc observant-lo allunyat de Lessing.
Però, tot açò, a
què ve? Doncs, tot ho inicia el ditxós gripau, a qui hi ha qui qüestiona la
bellesa. Però, si allò que agrada de l’animal –amfibi per ser més exacte— és
eixa lletjor que captiva, no em digueu que no encaixa a la perfecció amb
l’exemple dels polítics de Vox, que encisen per la seua animalitat. O què
volíeu?, que de l’om brotaren peres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada