divendres, 25 d’octubre del 2019

EL TEATRE COM A MÀXIMA EXPRESSIÓ NARRATIVA

Resultado de imagen de teatre
Llegir Bajtin mai m’ha deixat indiferent. De fet, el tractament que atribuïx a l’anàlisi dels personatges literaris, i la seua situació externa i interna, a l’hora d’esbrinar la qualitat de l’obra literària, és una vertadera meravella. Quan l’escriptor s’endinsa en la creació de cada personatge, ha de fer-ho des de fora, contemplant eixe ésser creat que transmet mirades, gestos, postures, sovint sense adonar-se’n, o, fins i tot, situant tot això en el seu indret físic o social –literari. Dita intenció creadora s’ha d’observar com si fos del tot impossible i l’autor ha de contentar-se a arribar fins on pot o creu suficient, de manera conscient, analitzant l’interior i l’exterior de les dues atmosferes que envolten la creació: a l’autor i al personatge.
Escriure i descriure tot això és sumament difícil, per fer servir un adverbi que deixe entreveure la remota possibilitat d’aconseguir-ho. Les paraules arriben on arriben, i les actituds, també. Per això, Bajtin defensa que, per assolir una bona identificació amb els personatges, cal més que la versemblança. El fet psicològic s’ha de tractar, per tant, des d’eixes diverses perspectives.
En una obra de teatre, però, el públic pot accedir a una visió especial –espacial—, si es compara amb la purament literària, cosa que pot ajudar a entendre eixes expressions o eixe ambient de manera més directa i efectiva, sempre que els actors i les actrius aconseguisquen el seu objectiu com a transmissors, ja que hi ha sempre eixe enllaç entre l’autor i l’espectador en la performance. A més, les situacions resulten més evidents a causa de la participació sincrònica d’altres elements i d’altres personatges, si escau, cosa que ens permet comprendre millor el text oral així com la seua situació. Les mirades, els moviments, les expressions, les relacions, el decorat: tot hi ajuda.
Desconec si Bajtin, en posteriors capítols de la seua crítica, s’endinsarà a analitzar el drama, però jo, després d’haver entrat en la crítica al crític, crec que és precisament ací on es troba la clau de l’obra literària del rus. De moment, ho deixe ací i ja vos aniré informant.
Salvador Sendra