Un
home del meu poble es volia dedicar a l’espectacle i va començar a treballar en
pobles veïns. Diuen que, una volta, en un d’eixos pobles, hi va haver gent que
li va llançar tomaques. La reacció va ser del tot correcta. L’actor va
preguntar si eixos que les llançaven havien pagat l’entrada i que, si era així,
que estaven en el seu dret d’expressar-se, fins i tot amb eixa contundència.
La
intel·ligència política és un cas a banda, i així s’ha de tractar. Jo, personalment,
crec que, d’intel·ligència, n’hi ha més bé poca, en la política... A molt
estirar, diria que es tracta de desimboltura, o de gent desperta que reacciona
ràpidament a inputs simultanis I que
té la mirada posada en el curt termini. Supose que són situacions lligades a la
incertesa que subjuga el subjecte polític a una duració determinada que, si
erra en la seua estratègia, esdevindrà breu.
I
amb esta profunda reflexió filosòfica sobre l’ontologia de l’ésser polític –ho
he escrit així per si alguna persona que s’hi vincule ho llig— vull iniciar una
dissertació sobre una notícia que versava sobre eixos «insults» que ha rebut
Baldoví per haver entrat en la coalició de Más País. D’entrada, diré que no
m’estranya el desencís del protagonista, ja que, una persona que esta dedicada
en cos i ànima a ser buen chico, s’ho
ha hagut de sentir molt. No crec que Rufián s’ho note tant, això dels
desqualificatius, ni Rafael Hernando...
Mirar
cap al centre és mirar cap a la massa, perquè és en eixe lloc on es troba la
majoria de la gent, si es tenen en compte els sentiments dels enquestats del
CIS. Però, alhora, mirar cap al centre és perdre l’essència, que és on hi ha el
fonament de qualsevol partit polític que vullga sobreviure amb dignitat a l’onada
grisa i impersonal. A vore si m’explique perquè ens entenguem tots, i totes:
crec que no deu ser compatible pactar amb Errejón i anar a l’aplec del Puig,
per exemple, i parlar-hi. Una cosa és una maniobra política puntual i altra és
la raó de ser, vull pensar.
Finalment,
he de dir que sembla que es va enganyar la militància amb males arts, ja que,
primer, hi va haver la decisió dels cabdills i, després, l’aval dels afiliats i
les afiliades. Per tant, no hi van haver veus discordants, ni campanyes
contràries a una coalició acordada a corre cuita perquè només es buscava una
empenta per a eixa decisió presa de bestreta. I, si insulten Baldoví és perquè
es tracta de l’únic diputat que hi ha ara al Congreso però, els insultadors són
afiliats? Eixa és la clau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada