No recorde per quina data, però devia ser al voltant del 2004 quan, a la Universitat d’Alacant, a la Facultat de Dret es va fer un curs en què s’analitzava el tema, majoritàriament els aspectes positius del text que hauria de tancar la Unió de manera legal, o siga, el document que vincularia les diferents constitucions dels estats membres, si en tenen, de constitucions. Cal recordar, però, que Anglaterra no en té, i pot viure perfectament sense ella; fins i tot pot donat lliçons a aquells que sí que en posseïxen, i de consultes ciutadanes, també!
Una volta aprovada per les institucions de la UE calia que cada estat membre la ratificara, tot i que no tinc clar si ho havia de fer obligatòriament per referèndum –crec que no, però fa massa anys i ja no recorde eixes coses... i he de dir, també, que em fa una certa mandra buscar-ho— i, explicat a grans trets, va començar a refrendar-se des de la perifèria, mentre que el centre, europeista de convicció i iniciador del procés d’unió, no va assolir el quòrum necessari. Després d’un parell de derrotes sonades en els estats fundadors, el procés es va aturar i ja no s’ha continuat. Curiosament, escric sobre açò perquè ningú no ho recorda.
Ara, uns quants anys després de l’inici benintencionat de la finalització del procés de la consolidació europea, sembla que les cartes s’han girat i aquells estats que eren més partidaris de la integració ara ja no ho són tant. Però això: ja ningú no se’n recorda. En el referèndum, eixe poble ara desenganyat es va decantar per una relació millorada en què hi haguera un encaix de cada territori atenent no-sé-què de positiu i encoratjador que reflectia el document, i no va tirar endavant perquè supose que no convenia a la població d’altres territoris amb més poder. Ara, tot eixe procés s’ha culminat amb la desafecció de les perifèries, molt més castigades per la manera en què es va resoldre la crisi de 2008 i que encara n’arrosseguem les conseqüències.
Haguera estat igual amb la Constitució refrendada? Supose que no. Però, amb tot això, recorde que a Catalunya es va votar, també per referèndum, l’Estatut, crec que a 2006... Així per damunt, se m’acut que Artur Mas el va polir perquè el PSOE l’aprovara i que, a 2010, el Tribunal Constitucional el va acabar d’arreglar. Hi havia qui recollia firmes en contra del text. Ara ja ningú no se’n recorda, però la situació és la que és. L’actualitat haguera estat igual si s’haguera admés el document que va votar el poble? Hi ha una estranya relació entre el centre i la perifèria que, a la península, s’inicià amb els residus d’un erasmisme continuat pels novatores; a Europa, no ho sé segur, però em sembla que el procés és justament el contrari perquè eixos deixebles d’Erasme se situen al centre.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada