Veritat és que feia temps que tenia pendent escriure sobre el tema del vestuari i la ideologia, però se m’havia oblidat i, de sobte, amb la imatge de Búfalo Bill –o com li diguen a eixe home que ha entrat disfressat al Capitolio de Washington— m’ha tornat a semblar oportú. Realment, només hi he tingut tres o quatre contactes amb grups de gent d’eixe tipus, però en tots ells m’ha cridat l’atenció la mateixa cosa: la vestimenta.
Al costat del Centre Octubre, al mateix carrer, hi ha una empresa amb què tenia negocis fa uns anys. En eixir d’aclarir unes cosetes, em vaig adonar que hi havia una manifestació –un ramat de persones, més bé— que supose que es revoltaven contra alguna cosa que creien demoníaca, com pot ser una llibreria. Hi havia poqueta gent i semblava que eren captaires, amb camises i pantalons dos talles per damunt de la seua, i roba passadeta de moda. Vaig pensar si necessitarien ajuda...
La segona volta, a seu universitària d’Alacant, en una conferència d’un diputat català, un tal Rigau, un home va irrompre per preguntar unes coses que no podien ser més demagògiques, ja que no tenien res a vore amb la finalitat de la xarrada; ni cap ni peus. En fixar-me en com era el preguntador, vaig recordar els manifestants de l’Octubre, amb l’única diferència que eixe home anava sol. La vestimenta, molt semblant, i l’aparença, clavadeta a la dels altres. Em va entendrir, tot i que no entenia gaire què deia.
Finalment, un dia estava traent diners d’un caixer de la plaça Tetuan i pel carrer de la Pau baixava una mena de desfilada de moros i cristians de persones amb el cap i la cara tapats i amb banderes i torxes. Em va cridar l’atenció en adonar-me que hi havia uns quants que anaven uniformats, però després, uns que duien unes banderes de lo més valencianes encaixaven amb els dels paràgrafs anteriors. Vaig entendre per què els grups organitzats imposen l’uniforme negre o molt obscur, combinant-hi gris, marró i caqui, gorra i màscara. Si els deixes sols, més enllà del xandall no saben que posar-se; i gràcies que hi ha xandall!
La imatge del Capitolio em semblava eixa que ja coneixia i que us he explicat, fins que va aparéixer Búfalo Bill i em va captivar! Eixe home sabia que eixiria a la premsa i hi anava preparat, però la resta de gent, eixa de la roba gran i les caputxes, si ha de manifestar-se per ser vista, crec realment que ho hauria de fer posada de trage: és fàcil de combinar, para bé, uniformitza i, finalment, hi aporta un puntet d’elegància. Búfalo Bill podria fer de mascota!
Salvatore Cenere (estilista)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada