Com la música de Shostakóvich, aporta elements nous de total trencament amb el passat barrejats amb al·lusions directes a peces anteriors i a altres compositors. Ironia i metàfora per eludir la censura i pena i dolor per allò que no es pot ser, així és la novel·la que acabe de llegir de Mijail Bulgàkov.
Assaig novel·lat o novel·la assajada? Simplement novel·la, però hi transiten elements reals barrejats amb altres de fantàstics que es fonen en les explicacions i el desenvolupament de cada acció, sobretot durant la primera part, curiosa i inquietant. La segona, previsible i conciliadora, ha estat altra cosa.
Com Goethe, el mal pren força en contraposició a allò que considerem com a bo. Les moltes cares del diable i la dualitat divina s’assembla a una mena de llum negra capaç de desvelar els amagatalls de la brillantor històrica, en què ni els bons són tan bons ni els dolents són tan dolents, i on cada element aparegut en l’escena produïx la pròpia ombra en contraposició al focus.
Sense Virgili i sense moure’s pràcticament de l’apartament, els personatges transiten per l’escena i Bulgàkov els situa on creu que els deu ubicar la història, infligint-los, també, el càstig oportú. El món de la literatura, del teatre, de la crítica i de la música soviètica passa pel sedàs de l’autor, tant en els esdeveniments com en el seu judici.
L’amor tot ho pot i, com en el cas de Paolo i Francesca, a la Divina comèdia, fins i tot a la profunditat de les tenebres hi ha una esperança de llum. El diable tenia clar que no volia saber-ne res, d’històries d’amor –de dones enamorades, en deia—, i a la fi s’hi capfica. El final ens és del tot previsible.
Pilatos resulta exonerat de tanta pena. Bulgàkov, però, hauria d’haver sabut que si calia alliberar algú del sofriment etern, eixe era Herodes, falsament acusat per sant Mateu al seu evangeli. Però, i Judes? També enamorat, cau envoltat d’una conspiració de què n’és un mer actor; no reconeix cap pena perquè no n’és conscient, d’haver de penedir-se de res.
C’est tout!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada