Això d’«aprofitar el temps» és la dita més estúpida que he escoltat mai; i n’he escoltat de ben estúpides! Desconfie de la gent que matineja. Està clar que hi ha dies en què no pots permetre’t fer altra cosa, però quan no treballes t’has d’aprofitar dels beneficis del llit. El temps no es pot pot mesurar a partir de les coses que hi pots fer en un segment horari, diari o setmanal, sinó, més bé l’únic moment en què es dilata és quan no es fa res; quan es dorm o quan es descansa, i si es pot fer tombat, millor.
Estàs gitat, recordant coses o planificant-ne, d’altres. Eixe és el vertader temps de cada persona i l’únic moment en què s’és l’amo de la temporalitat. Des del present, et trasllades cap al passat i quina és la millor manera d’optimitzar eixa estona que multiplicant les funcions del present? A més, des d’eixe precís instant, planifiques el futur, o siga, que també t’hi trasllades. Fer coses i més coses no et fa multiplicar el temps; si més no, et fa perdre’n en les múltiples accions que intentes embotir en cada moment. Una bona sobretaula, també el dilata, el temps, quan parles amb les amistats d’esdeveniments passats o de projectes futurs.
La resta de casos, eixos d’intentar afanyar-te o de matinejar per fer més coses, no et permeten optimitzar cada estona perquè et fan viure en un constant present que no és més que una acció darrere d’una altra. A la gent a qui agrada dormir, cada moment li somriu perquè ha entrat en el present repensant el passat i plantejant el futur.
Ara, a Pasqua, em sorprén la quantitat de persones que hi ha fent esport i altres activitats; cansant-se abans de dinar i arrossegant la fatiga cap a una vesprada que no els permet fer gaire coses. Si s’alçaren tardet, s’adonarien que el dia els somriu i que les normes aplicades per a la productivitat laboral no són compatibles amb les de l’oci i les del retrobament personal, que requerix de meditació i de descans, de passat i de futur, o siga: de llit.
Juan Ramón, el benvolgut rector del meu poble, deia que si una activitat et feia alçar-te abans de les onze, ja no era negoci, tot i que, si ens plantegem el tema des de l’etimologia, és el negoci això que et fa alçar-te matí i no l’oci, perquè la primera opció nega la segona i la més important. Ara, però, es temps d’oci: descanseu.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada