LES TRES COSES QUE S’HAN DE FER EN LA VIDA

Abandonada momentàniament la literatura latinoamericana –sovint es necessita respirar amb més esma i tanta fixació condensa l’aire— s’ha de tornar a les coses que no es deuen abandonar mai, com és l’estètica poètica i literària en general. Les reflexions de Valéry han estat força interessants, però hi cal un complement... Fins ara, a tots els textos i autors que he llegit els calia un complement perquè, si tractem el tema estètic, que hi ha millor que la combinació?

Els estils passen i canvien. Pensem –creiem— que ho fan perquè s’esgota cada fórmula i se’n requerix una altra que permeta expressar millor allò que encara hi manca. Si entenem com a exemple el sistema aristotèlic, el poeta recull la matèria i hi aporta la forma. Per a Hölderlin i Wilde, es troba a meitat de camí entre allò terrenal i espiritual, i hi fa de contacte. Més poesia significa més elevació i, per tant, més esperit. Més prosa, més realisme, o racionalitat: és fàcil.

El problema el toca Gyôrgy Lukács quan explica el trànsit d’una manera tan senzilla i, alhora, entenedora. Ara bé, ell diferencia entre la lírica i l’èpica, ja que la primera és d’allò més personal. De moment, no m’interessa... però sí que ho fa l’èpica pel simple fet que s’ha de fer entendre i perquè s’hi ha d’emmirallar el col·lectiu. El viatge èpic és sempre espiritual i, per tant, si lliguem esta apreciació al fet poètic, el seu rerefons és estètic –basat en símbols—, per molt representatiu que puga esdevindre per a la comunitat. No cal entrar en els detalls més mundanals perquè no és la faena d’este estil.

Però, si entenem que el temps evoluciona i li cal resoldre nous dubtes, com expliquem els trets humans i terrenals de l’heroi èpic? Doncs, no podem! Això de les personalitats i de la moral entra ràpidament en conflicte amb l’heroi èpic perquè ell està per damunt de tot: s’escriu en vers i, per tant, s’apropa a la divinitat. Ara, ja teniu la pista per explicar la seua humanitat: s’humanitza amb la prosa. L’heroi novel·lat es transforma en un humà més i se li pot atorgar, fins i tot, càrrega moral, tot i que sempre hi ha un temps de trànsit.

De les tres coses que s’han de fer en la vida, la primera és llegir Gyôrgy Lukács; les altres dos, encara no les sé, però deuen ser menjar i beure. Si mengeu bé, beveu bé i llegiu Lukács, potser no us caldrà escriure poesia per apropar-vos a la divinitat.

Salvador Sendra