Tinc l’obra completa de Josep Pla. De tots els llibres, n’he llegit menys d’un terç... Uns perquè creia que els havia de llegir; altres, perquè volia saber sobre allò que tractaven; la resta, ja l’aniré llegint quan ho crega oportú. Mai no l’havia escoltat. Hui, ho he fet repassant una entrevista que li feren quan ja estava major. N’he buscat d’altres i n’he trobat, fins i tot en castellà.
Crec que Pla també era français, com ho era Fuster, i els dos van esdevenir deixebles de Montaigne. Durant la dictadura, els llibres de trellat venien de França. Quan li van preguntar per la seua extensa obra, ell va contestar que més que escriptor era lector. Quan li digueren que escrivia molt bé, ell respongué que era perquè llegia bé. Llegia de nit; de dia descansava.
Altra gent que parlava sobre ell, en el documental, coincidia en l’extensa cultura i la manera encuriosida d’observar el món. Llegia i llegia... Però, amb una vida no basta! Si haguérem de ser allò que ens aporta l’experiència individual, no seríem ningú, o molt poqueta cosa. Ens formem perquè aprofitem altres experiències que fem nostres i, d’eixa manera, la nostra experiència vital es multiplica. De les altres experiències prenem allò que fem nostre: allò amb què ens identifiquem.
Pla viatjava i Pla llegia; Pla escrivia i Pla enraonava; Pla observava i Pla escrivia. La seua cultura –i al documental em remet— no haguera pogut ser sense la lectura. La seua personalitat, tampoc, perquè amb l’experiència personal no n’hi ha prou, i parlar no pot ser mai un substitut de llegir –tot i que sempre es podrà parlar de lectures: hi ha temps per a tot, si no es treballa gaire. D’altra banda, s’ha de llegir de nit, cansat.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada