Bulgàkov,
en la primera part del llibre El maestro y Margarita aconseguix aportar
l'atmosfera perfecta que permet endinsar el lector en allò que deuria ser la
repressió de Stalin. El mal actuava sense cap mena de control ni de
proporcionalitat, i en els primers capítols del llibre, Woland i el seu seguici
ho aconseguixen expressar de meravella.
Se sap –o
almenys sempre he tingut eixa impressió— que una peça és bona quan hi retornes
al cap del temps, sovint de manera constant. Opinar de qualsevol llibre, obra
de teatre, cançó, etc., en acabar el primer contacte no sol ser del tot
encertat perquè hi ha la part corresponent al joc dels sentits i dels
sentiments, mentre que si amb el temps es torna i es retorna, el senyal no
falla: l'obra s'ho val. Quantes voltes hem eixit d'una representació emocionats
o commoguts i ara no sabem ni quina era? Per exemple, l'Enrique IV de
Pirandello, de qual no recorde més que la manca de contingut i un final aderçat
als sentits més que a l'intel·lecte. S'ha de deixar que repose i que cada capa
de sediment ocupe el seu lloc.
El
maestro y Margarita és una
d'estes novel·les –almenys la primera part— en què s'hi retorna. Ara, i malgrat
els aconseguits esforços de documentació de la crítica de l'edició que vaig
tindre entre les mans, he de dir que l'apreciació dels grans trets del llibre
va quedar una mica coixa. La primera part descriu l'atmosfera repressora; la
segona part aporta una possible imatge d'aquells que han estat premiats pel
maligne sabent que hi era... Si n'hi haguera una tercera, segurament indicaria
que tot pot tornar al punt inicial sense més explicacions, però no n'hi ha, de
tercera part. El mal no és tan dolent i el bé no se sap on roman; la vida
continua i es barreja amb la ficció, sovint condicionada per la moral i els
costums. Un llop no és roí perquè menja corders i els corders no són més bons
perquè pasturen: el llop llopeja i el corder prou faena té menjant i
remugant.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada