Al bar, com a qualsevol indret amb característiques marcades i diferenciades, hi ha un seguit d’individus que hi conviuen sense cap dificultat siguen quines siguen les condicions en què s’hi troben. Amb el temps i l’activitat pròpia de l’indret, l’adaptació és un fet constatat que comporta voluntat i esforç; ara bé, una volta que s’assolix, permet que els individus agraciats es comporten com si hagueren nascut en un mostrador o jugant al dòmino.
Quan algun individu alié a l’embolcall hi penetra, pot trobar-se enlluernat per les maneres en què els autòctons es mouen, interactuen i es comuniquen. Criden l’atenció rituals com el del festeig, on els mascles trauen el pit i bramen amb eixos tons greus potenciats pel tabac per cridar l’atenció de les femelles, o eixes femelles que vestixen les més diminutes gales per captivar el mascle a qui se li estira la camisa fins posar els botons de punta. Estes actituds poden captivar qualsevol antropòleg, atenció!
Moviments calculats –al principi— al ritme que marquen uns sorolls repetitius i forts; una sed desbocada de licors de colors –taronja, blaus, verds, negres...— envasats en recipients transparents; sons monosíl·labs acompanyats de carasses i moviments espasmòdics... Això de nit, perquè de dia hi ha des d’aquells que matinegen, els qui actuen a migdia, fins als que es mostren al capvespre, o els qui actuen tota la jornada!
Però traure un individu plenament adaptat i voler-lo traslladar a un altre entorn no és gaire recomanable, ja que quan es modifiquen els hàbits, l’alimentació i els rituals d’estes persones tan especialitzades, perden llustre. El pelatge es rogla, la pell s’enfosquix i solen perdre pes i agilitat. L’ecosistema és el tot! Ara, però, amb la Covid i les restriccions, tot este patrimoni s’està perdent i ningú se’n preocupa. Els individus dispersos apartats de l’entorn barí estan molt afectats i els bars, corromputs per l’arribada de noves imposicions, normes rocambolesques i onades de colons intransigents. Què deixarem a la nostra descendència? Sobrietat i aire pur?
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada