Al bar es
va a beure! Des de fa un temps, es diu que són llocs de socialització, però hi
estic d'acord. L'última opció que queda a aquells i aquelles que no beuen és la
de prendre café, tot i que preferisc les persones que ho fan ràpid: demanar,
esperar que et servisquen, pagar, i marxar. Dir “bon dia” i “fins a l'altra” ja
és una conversa: la resta sobra. La faena ja està feta, de dret, al mostrador.
Si seus, has d'acompanyar l'estada amb algun licor, un esmorzar o un puro –o tot
junt.
Ara no
deixen fumar a les terrasses, però a Itàlia, sí. Es estúpid que haja d'esperar
per a fumar a tindre els bitllets d'avió. Els fumadors de puros ho estem
passant malament perquè al café i a la copa li diu un bon cigarro; però no ens
deixen. La soluió més ràpida és la de fumar a casa, al jardí o a la terrassa, i
d'acompanyar la sobretaula amb un licor que has comprat prèviament al celler.
És una llàstima que, espantat el client autòcton i desplaçat cap a altres
hàbitats, els bars hagen de suportar la presència de clientel·la aliena.
La
socialització es pot fer al parc, a la plaça o al teatre. Socialitzar-se al bar
és envoltar estos llocs mítics d'una atmosfera que no li és pròpia. Tota esta
gent socialitzada acaba bevent licors roïns barrejats amb begudes sucrades que
insulten qualsevol intel·ligència i atenten contra el bon gust. Al bar hem
d'anar les persones bevedores a beure licors purs i, quan acabem la tasca, cap
a casa. Estar escalfant un seient davant d'una tònica, d'un te, o pitjor encara,
d'una cervesa, és ridícul: hem de ser-ne conscients!
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada