Lima és una ciutat realment curiosa. Si mires els voltants, està ubicada en un desert on és ben difícil que ploga. L’absència d’aigua de pluja es suplix amb la d’un parell de rius que la travessen i amb una boira persistent que la cobrix quasi sempre. És tan difícil vore el sol com vore ploure... Però, a poqueta nit, ja comences a percebre la humitat que es transforma en banyat a les primeres hores de llum i t’has d’abrigar o protegir.
En tornar a casa, he escoltat les conclusions d’un estudi que apuntaven la disparitat en el progrés escolar: deien que els infants de les famílies amb més poder adquisitiu i més cultura aconseguien millors resultats en els estudis. Esta és una conclusió que ja pressentíem... Però, què és en realitat això que diu? Doncs, fàcil: que això de l’ascensor social no se sol donar, si atenem les estadístiques i el lligam entre cultura i poder adquisitiu.
Estudiar per convertir-se en una persona de profit servix per emparar un discurs pobre i erràtic. Si vols que la canalla estudie, allò que has de fer és estudiar tu també, perquè imiten el teu comportament, el teu esforç i que aprecien el resultat de tot això. D’altra banda, els resultats seran majoritàriament contraris als desitjats. Ara bé, el resultat de l’esforç dista molt de ser l’enyorat ascens social i s’aproxima més a situar estes personetes en un escaló superior del proletariat de sempre; però en el proletariat.
Quan ixes a passejar per Miraflores, però t’allunyes del centre del districte, hi ha comerços que ocupen més superfície que els cèntrics: supermercats, tendes de cotxes, de mobles, etc. Enmig, el preu per metre quadrat és massa alt per poder ubicar expositors i prestatgeries. Quan cau la nit, s’il·luminen els expositors i m’adone que hi ha uns cartons que cobrixen els escalons de l’escaparate d’una tenda de mobles d’oficina. En tronar del passeig, m’adone que hi ha un xiquet assegut-hi fent els deures de l’escola.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada