Autobiografia

  

Quan algú no sap de què escriure, però ho ha de fer, escriu sobre si mateix. Pot ser això o pot ser que crega que ha viscut una vida que podria interessar algú. Però, encara que optem per la primera opció, la segona segurament hi estarà present.

Poca gent té una vida suficientment interessant per a ser redactada, escrita o novel·lada per un mateix. Altra cosa és la vida dels altres narrada per un tercer… Ara mateix, jo hauria d'estar escrivint sobre un tema realment complex, però no sé com estructurar-lo. Mentre, llegint la premsa, he observat que, en poc temps, molta gent coneguda ens obri la porta de l'espai més íntim: addiccions, parelles, pors, frustacions… I què? Pregunte jo.

Quan endevine els egos redactats –i no em referisc ni al de Churchill ni al de Groucho Marx–, automàticament pense en la sequera intel·lectual convertida en un striptease a l'abast de qualsevol voyeur o xafarder. Ara mateix, i com he esmentat abans, hauria d'escriure sobre la meua trista vida, mentre ordene les idees de l'altre text, però no ho faré; no siga cas que algun lector o lectora se'm suïcide i, atesos l'índex de lectors actual, convé preservar-los i malcriar-los.

Salvador Sendra