Fa uns pocs dies que s’ha celebrat el 14 juillet, a França i a alguns –pocs— estats vinculats. La repercussió ha estat tan minsa que, fins i tot a mi, m’ha passat desapercebuda l’efemèride. A tot això, tampoc vull escriure massa sobre el tema perquè ja quasi tot està dit. Crec, sincerament, que llegint Chateaubriand i Tocqueville n’hi ha més que suficient per entendre-la. El primer t’apropa als fets que ocorregueren de manera gràfica i clara; el segon et relata els fonaments de la revolta tan sintèticament que et fa sentir intel·ligent i tot.
Com que ara estic immers en la lectura de Tocqueville, he de dir que hi ha un parell de coses que m’han sorprés en la contextualització que fa de la revolta. L’autor pren com a exemples l’Alemanya i l’Anglaterra per comparar les societats i els governs amb el de França i, així, analitzar allò que creu que fou el catalitzador dels successos. I açò m’ha sorprés, ja que, en analitzar la propietat de les terres, la funció de la noblesa i la fiscalitat de cada territori, et fa adonar-te’n que França era, de bon tros, un regne més lliure i avançat que el seu veïnat. Però és aquí on salta la llebra, i no allà.
A banda de les comparacions legals, polítiques i econòmiques que aporta Tocqueville, m’agradaria anomenar-ne una que ell no esmenta: la percepció. Hegel ho explica en la dialèctica entre l’amo i l’esclau, en què hi ha el reconeixement de l’altre vinculat al d’hom mateix. Si l’esclau té consciència d’esclau, això comporta la seua esclavitud, i eixa condició du associada la percepció del seu món. Per tant, és realment difícil que hi puga haver un alçament quan la gent és esclava, o vassalla, com és el cas. I això, com he pogut llegir en Tocqueville, pot ser la raó per la qual no hi va haver repercussió de la revolta en els regnes fiters, per atents que hi estigueren, al fets: eren vassalls amb consciència de vassalls i, per tant, feien coses de vassalls.
Ara, ja es pot entendre millor això de la révolution perquè, des del punt de vista de Tocqueville, es va donar quan la societat vinculada al camp va esdevindre propietària, cosa que va afeblir els vincles amb una noblesa mol minvada de drets i de força que encara posseïa algun privilegi (molí, forn, duana...) que va enervar els súbdits fins passar-los per on ja sabem. La societat urbana, la burgesia, podria ser que no haguera tingut el paper prominent que se li atorga, almenys en allò que afecta a tot el que són les percepcions envers la llibertat, la propietat i les imposicions.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada