Els cotxes han d’entrar al centre de Madrid; fins i tot els que són de gasolina i contaminen en excés: no hi ha altra solució que la d’arreglar el desastre de la bicicleta. És senzill d’entendre i quasi no hi calen explicacions, però vos en puc fer cinc cèntims sense estendre’m massa.
Madrid és la ciutat dels lliberals i, per tant, és la ciutat de la llibertat. Els lliberals volten les adjudicacions, o siga, el BOE: eixes obres públiques, contractes i serveis que paga la ciutadania amb els respectius impostos. Les repercussions poden arribar a qualsevol indret, però l’adjudicació se sol fer a la capital, i allí és on s’han d’instal·lar els interessats, com és normal.
Quan ixes de la ciutat, no hi ha res. Si vas cap al sud, hi ha un enorme descampat que ocupa la totalitat dels 180 graus. Si vas cap al nord, hi ha la Sierra i els espais vinculats, que ocupen els altres 180 graus. En total, 360. Hi ha alguna ciutat relativament propera, però sense el glamour necessari perquè l’afortunat lliberal hi puga anar a lluir-s’hi. La costa queda lluny i, a les illes, s’hi va en avió.
Si es té un Bugatti, cosa usual en eixos indrets, o un Ferrari, s’ha de tindre en compte que són vehicles que s’han de mostrar, però s’ha de fer en els llocs adients perquè les persones corrents –si n’hi ha alguna per allí— també gaudisquen de vore’ls. Sembla caricaturesc anar a dinar un guisat a Chinchón amb el Maserati i aparcar-lo en un carrer qualsevol del poble; fins i tot a la plaça. Per tant, ens queden dos opcions: la primera, empassar-nos els 350 o 400 Km de rigor que hi ha per arribar a la costa o, la segona, quedar-nos a la ciutat. La primera es pot fer pesada, tot i que es conduïsca un bon cotxe; ja sabeu: els 120 km/h que restringixen la llibertat humana. Per tant, la segona pot ser més pràctica en el dia a dia.
Ens quedem a Madrid i agarrem el Porsche. Podem voltar per Pozuelo o apropar-nos al centre a prendre alguna cosa –km 0. De Pozuelo, n’estem farts perquè hi vivim tot l’any; doncs, anem al centre. No podem entrar perquè contaminem: que el Bugatti contamina amb només 1500 CV? No foteu! Però, com que nosaltres manem, perquè som els lliberals que produïm la riquesa i ens esforcem cada dia per créixer i millorar, hem de reclamar el poder que tenim, encara que no ho parega... Per tant, hem d’arribar al centre amb el Ferrari, bé esborrant les restriccions de l’accés amb la dictadura de la bicicleta, bé empadronar-nos allí, tot i que vivim a Pozuelo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada