Estic convidat a una gala en què se celebra el 16é aniversari de la Muixeranga de la Marina Alta. Només entrar salude amics que feia temps que no veia i altres que trobe més sovint, però amb els quals converse poc: la benvinguda dona per a esplaiar-se i conéixer gent.
M’assec en una taula on hi ha periodistes coneguts, alguns del quals prenen notes d’allò que passa; també hi ha qui enregistra algun àudio mentre discorre l’espectacle. Estic prop de l’escenari i, a la meua esquerra, hi ha dos persones que es presenten com «de Pego», tot i que tenen l’accent «de guiri» bastant marcat.
La parella és dels Països Baixos –als antípodes de la Marina Alta—, cosa que m’expliquen molt bé en un valencià més que correcte, i fa dos anys que es van instal·lar a Pego perquè van pensar que era un lloc bonic, ben comunicat i amb personalitat. Realment, hi estic d’acord, però encara hi afegiria un detall: s’ha de tindre una caseta al camp o a la platja per a sobreviure a la calitja.
Pregunte a quin medi pertanyen, si a la premsa escrita o l’audiovisual, i em responen que a cap. Aleshores, en vore’m la cara d’estranyesa, em conten la raó per a qual estan convidats: la Muixeranga de la Marina Alta té un deute amb ells i creu que han d’estar presents en cada acte. La raó: els va caure una xiqueta damunt, concretament a Alfons.
A Pego, en una de les torres que van realitzar a la plaça, hi va haver una caiguda: la xiqueta que l’havia de culminar va esvarar. No va tocar terra perquè Alfons va oferir el seu cap per a apaivagar l’impacte i va acabar a l’hospital i amb un collarí molludet que li guiava i protegia les cervicals. La xiqueta, d’allò més bé, no us preocupeu; ell, també.
Estes coses solen passar quan vas a viure a un poble amb personalitat i optes per integrar-t’hi: que et caiga una xiqueta damunt del cap és la millor benvinguda. Se t’oferix l’opció de ser un més de la colla i de participar d’una gala on es fon l’interior de la comarca amb les confraries de pescadors: altre element indispensable per entendre l’indret on has decidit instal·lar-te. Finalment, he de dir que el cap dur és una altra característica dels pegolins: benvinguts, Alfons i Perla!
Salvador Sendra (17/12/2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada