Totes les persones han de tindre somnis que perseguir i somnis que aconseguir; somnis que perseguir, somnis que aconseguir. Tindre un somni, aconseguir el somni; tindre un somni, aconseguir el somni, o siga canviar de somni i canviar de somni, si no, no hi ha felicitat.
Totes les persones han de tindre les idees clares sobre allò que volen, allò que són i allò que les motiva, o siga, el somni, la identitat i la recerca, fins i tot des de ben jovenetes, perquè això marcarà el seu destí. Interprete que la personalitat, allò que s’és, evoluciona amb allò que es busca que, si no m’enganye, és el somni. I, on està la realitat? En el somni? On està la racionalitat? En el somni?
A partir d’ara ja entrem en un terreny difícil d’explicar, perquè deuríem poder exposar de manera racional i amb una sintaxi coherent allò que està en el camp de la il·lusió i del somni, però no hi ha referent. D’altra banda, si expliquem les coses sense que el llenguatge tinga un concepte clar en allò que s’entén com a realitat, podríem estar resant, per exemple.
Si hi ha un àpat que odie per damunt de tot, eixe és l’esmorzar, ja que sintetitza dos de les coses que més fàstic em provoquen: treballar i matinejar. Sempre he associat l’esmorzar a la faena i, a més, és una acció que es realitza durant el matí. La meua ment, en eixes hores, encara està adormida i la conversa em resulta difícil o impossible. Per a Oscar Wilde, deuria ser una cosa semblant quan va escriure Only dull people are brilliant at the breakfast.
Anar mig adormit a l’esmorzar comporta que em plantege els temes amb què he introduït este text. Anar mig adormit a l’esmorzar comporta que tota la preparació que hi he anticipat llegint Derrida no haja servit per a res. A mi, però, hi ha dos coses que m’agraden per damunt de tot, i estes són dinar i sopar: dos coses reals i racionals que perseguisc i aconseguisc cada dia i que es poden explicar dins d’un plat. La meua personalitat, la meua motivació i el meu somni giren al voltant d’això.
Collons! Acabe d’explicar Derrida i Wittgenstein! Es nota que ja és de vesprada...
Salvador Sendra (31/7/2026)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada