Suïcidi occidental.

Recentment ha “esclatat” un escàndol al respecte de funcionaris de la ONU o altres organismes internacionals occidentals que treballen a Síria i que suposadament bescanviaven sexe per aliments; val a dir, crudament, si vols menjar obri’t de cames. S’infereix que es tractava d’homes que cobraven amb sexe allò que ells rebien gratuïtament a mode de ajudes i que d’eixa mateixa manera devien distribuir els aliments, gratuïtament.

Els organismes internacionals han alegat que no es tractava directament d’ells sinó de població local que tenien com a personal auxiliar, l’escàndol però no ha deixat de guanyar amplada, i personalment entenc que als mitjans de comunicació occidentals, exemple de l’estultícia que ens devora i finalment ens afonarà com a civilització, s’ha tractat de manera errada. Tots ho presentaven com a mostra de la corrupció de les nostres institucions i dels seus dirigents. Em consta que determinades persones han hagut de dimitir dels seus càrrecs, obtinguts de manera lícita o no... Ara bé, em pregunte jo, crec que ningú ignora que a Síria s’està en guerra i que per allí no circula lliurement ningú que no pertanga a alguns dels bàndols en conflicte i únicament pels seus canviants territoris. El personal civil, present a tots, però, en pateix les conseqüències. Així les coses, les institucions han hagut de delegar part de les seues funcions en personal auxiliar local. No és un cas aïllat, quan ha hagut inundacions, terratrèmols, sequeres persistents o altres calamitats en països de llengües d’ús no habitual o en zones remotes de difícil accés, s’ha hagut de fer recurs a personal que coneguera l’orografia i llengua local per poder fer-li’ls arribar l’ajuda. En molts casos ha passat a l’Àfrica, però com que l’Àfrica no interessa, de l’Àfrica no se’n parla, els casos han romàs més o menys silenciats. Qui sap que soltdats pakistanesos es cobraven amb sexe el repartiment de les ajudes al Congo? A Haití al Carib han passat també coses semblants, però com que són eixos llocs on només es va per fer-se la foto el dia de la desgràcia i agafar el vol de tornada a casa com més aviat possible, la qüestió prompte s’oblida...

A Síria passen moltes coses, massa de fet, massa interessos, però allò més trist es cessar del seu càrrec a una persona probablement honesta per allò que ell no ha fet directament sinó un subordinat seu. No seria millor si de cas parlar d’una religió que prohibeix l’accés al sexe i provoca gent disposada a forçar la pràctica d’aquest encara que siga de manera tan reprobable com posar a les dones entre el dilema d’accedir als seus requeriments o deixar a elles i les seus famílies morir de fam? No, amb la religió no es juga, a ella no se la critica car a nivell nacional poden haver contrarrèpliques i conseqüències... No seria millor llavors parlar d’una brutal i injusta guerra recolzada per massa actors internacionals amb interessos sovint contraposats? No, això seria parlar de política i a nivell nacional de nou, hi poden haver conseqüencies... Roda i volta, amb els poderosos no es juga, amb la religió i el poder no es juga...

Les dones poden seguir debatent-se entre la fam i el sexe brut i indesitjat i algú que no ho deu pot pagar-ho tot amb un cessament del seu càrrec... Això sí es pot, cessar a algú per donar l’apariència de que es fa alguna cosa, atacar les bases socioculturals que han dut al fenòmen, no... De nou, amb la religió i el poder no es juga.

Lluís Alemany Giner

Brasov a 2 de març del 2018

Conspiracionisme: la soterrada batalla russo-turca

A penes arribat a casa i ni temps que he tingut d’assimilar el canvi, del Sol del Mediterrani a la neu dels Càrpats.

           

 Sona el telèfon i em donen una notícia inesperada les conseqüències de la qual bé poden posar qui siga a tremolar: l’embaixador rus ha estat assassinat a Ankara!

           

Escric abans de temps per no poder ni voler donar peu a majors anàlisis posteriors. Quan un ha comés l’error d’estudiar àrab, el creuen un orientalista tot terreny, algú capaç de discernir el bé i el mal en aquella confusa regió del món... Qui ha telefonat és una cadena de televisió que em demana a correcuita una valoració de l’assumpte. Es sorprenen de que no ho sabia, però a diferència d’ells, jo no visc permanentment connectat; és el món actual, el món a diferentes velocitats. Ells no tenen major interés en la mort d’una persona o no, i tampoc els puc culpar, informar a diari sobre morts té eixes coses, t’immunitza contra l’horror. Ells volen una frase, una pinzellada que no dirà la competència, un plus sobre les cadenes rivals.

Tornem al cas principal, la mort de l’embaixador rus a Turquia. ¿És casual que siga a Turquia i és casual que siga l’embaixador rus?. La resposta és no a ambdues coses. ¿Ho ha provocat la OTAN? Bé podria ser. Altra possibilitat seria allò que diuen fets consumats, val a dir, fer-ho i veure què passa, qui són els teus amics, qui et recolza en les teues accions o qui se t’oposa...

Així les coses analitzem perquè Turquia estaria darrere de l’assassinat de l’embaixador rus i perquè els Estats Units també podrien estar-ho, o com a mínim no importar-li’s que Turquia ho haja fet. El motiu és que la guerra de Síria estava fins a fa poc en un punt mort del qual com a les obres fantàstiques, només es pot eixir mitjançant una inesperada giragonça de dubtosa credibilitat. El DEUS EX MACHINA en aquest cas, ha estat la intervenció russa, que en poc temps i amb ajuda només de l’aviació, ha conseguit parar als bàrbars del DAESH o Estat Islàmic. Podria semblar una bona notícia, però Turquia no pot pair que arribe algú de fora i es mostre més fort que ells, com tampoc admetran que durant anys no han fet res més que atacar als seus propis kurds. El motiu, el 70% dels kurds del món viuen a Turquia, que té por de separatisme per part seua.

A més, els kurds turcs, històricament molt mal tractats, ara tenen un nou model just al costat. Al veí Irak, els kurds gaudeixen ja d’una independència de facto envers el poder de Bagdad. Exploten les seues fonts de recursos i es defensen ells, de fet, els que millor ho han fet, allí el DAESH no ha pogut posar peu. Turquia no podia consentir que ara al-Assad eixira guanyador del conflicte amb ajuda russa ni que els seus kurds tingueren exemples de llibertat i democràcia al costat de casa. Rússia vol guanyar galons. Putin segueix somiant amb el poderiu soviètic al temps que Erdogan voldria refer l’Imperi Otomà i és el segon exèrcit de l’OTAN després del dels Estats Units.

Dues grans potències amb interessos contraposats, una bala i molts motius. Al meu parer Turquia ha volgut tensar la corda per veure si Rússia reacciona però sap que no ho farà perquè encara no és prou poderosa. A la Rússia d’Stalin als 50’s ningú li hagués assassinat sense conseqüències un ambaixador. Veurem què fa la Rússia de Putin. Probablement engolir ràbia,  ràbia que d’alguna manera ja eixirà algun dia fora...

Lluís Alemany Giner

Brasov a 19 de desembre de 2016

ISIS: i ara què fem?

Al post anterior, Éssers humans de primera i de segona, parlava de la hipòcrita forma d’estar-al-món dels Occidentals. Però això no pot llevar que l’ISIS és un grup de salvatges, del pitjor que hi ha damunt d’aquest planeta. Pense que alguna cosa s’haurà de fer amb ells. I aquesta cosa no és altra que liquidar-los. No crec que amb aquesta gent es puga raonar de res. No crec que la solució siga deixar-los campar lliurement: “no els toquem ni els diguem res que així, a lo millor no ens tornen a atacar”. Tampoc crec que no fent res es mantindrà la pau, com diu l’Ada Colau, ni els que repeteixen allò de la violència engendra violència, per tal oposar-se als bombardejos francesos després de l’atemptat a París. Malauradament, la violència ha arribat i arribat per quedar-se i amb els salvatges de l’ISIS i amb el fonamentalisme islàmic no valdran clavellets i bones parauletes. Cert també que des d’Occident hem engegat o posat la gasolina a l’espiral de violència i ara que ens explota als “morros” ens posem les mans al cap.

Malgrat que es força conegut que: als inicis de l’ISIS va estar subvencionat per Qatar i per Aràbia, que els EEUU els van recolzar amb entrenament militar; que els Toyota amb què es mouen pel desert carregats d’armes van ser pagats pel Pentàgon; que el petroli amb el qual es financen acaba a empreses Occidentals; que 40 països entre ells membres del G20 –Putin dixit- han estat ajudant a l’ISIS; que no ha hagut intenció d’acabar amb realment amb ells de cap forma fins ara; etc. I que tot això, era per enderrocar a Bashar Al-Assad; aprofitar una zona d’alt interés geoestratègic per a interessos Occidentals amb un govern titella a Síria; tenir una eixida de petroli al mediterrani sense passar pel Golf Pèrsic ni per Canal de Suez; que a més a més, Rússia, sense Bashar Al-Assad, perd l’única base naval al Mediterrani; etc. No hi ha cap dubte que Occident deu acabar ja amb l’ISIS o afrontar més atemptats com el de París. Cosa que seria molt insuportable per als súbdits dels països europeus.

Acabar ISIS podria ser relativament fàcil. Si no s’ha fet fins ara, ha sigut perquè als EAU i a Europa no els ha interessat. Òbviament, el primer que s’ha de fer és acabar amb les fonts de finançament de l’ISIS. La venda de petroli, que els reporta 2 milions de dollars diaris segon diuen, no es paga amb efectiu, cash, es paga mitjançant transferències bancàries i això ho fan bancs, congelar els comptes si ho desitgen, seria fàcil. La venda i el pagament de camions per transportar el petroli, també es fa mitjançant bancs. La venda d’antiguitats, si es vol, també es pot acabar amb ella, no crec que siga difícil seguir els rastres de peces úniques, i a més a més els diners tampoc aniran en cash. El tràfic d’armes, les armes que compren a gavelles, no em digueu que la CIA i la resta de serveis d'intel·ligència no saben qui són els traficants. Vendre milers i milers de fusells, llançagranades, milions de bales, etc., no ho fan quatre desarrapats a una cantonada de qualsevol ciutat. Totes eixes activitats que fa l’ISIS no poden passar desapercebudes pels serveis d’intel·ligència, és més, si ho fan, és perquè els ho permeten quan no els ajuden directament.

Hom pot dir que la prova més clara de què Occident té intenció d’acabar amb l’ISIS és el bombardeig que fan. D'acord, però, ¿per què no bombardegen les plataformes d’extracció de petroli? ¿Per què no els bombardegen els camions de transport del petroli –les fotos que ha fet públiques Rússia demostren que no poden passar inadvertits per cap satèl·lit, capaços com són hui en dia de veure’ns la marca del cigarret que tenim a la boca-? ¿Per què no s’ha atacat de forma més efectiva l’ISIS? La resposta està clara, altra vegada, no hi ha hagut gens d'interés de fer-ho. Quan es vullga fer, es farà. A més a més, l’ISIS té 30.000 combatents, per acabar caldrà enviar tropes per terra. Quan es vullga acabar en l’ISIS s’haurà de fer. Mentrestant, no s’acabe amb les fonts de finançament de l’ISIS, el petroli, es pose fre a la compra d’armes, mentre no s’ataquen les arrels i mentre no s’envien tropes, tot el que diguen que s’està fent per acabar amb l’ISIS és pura mentida. És fer com si es fera però sense fer-ho de veritat.

Però tot intent d’acabar amb ISIS, encara que es prenguen totes les mesures esmentades i algunes més, serà inútil si des d’Occident no canviem res. Si es segueix permetent que Aràbia seguisca subvencionant les madrasses, si es segueix actuant de manera hipòcrita, si les estratègies geopolítiques segueixen sent les que més interessen a les multinacionals occidentals, si no canvia la relació amb les altres potències, si quan torne a ser útil es finança o es permet que les monarquies petrolieres financen altres grups islamistes, etc. Perquè no fer tot això portarà a l’aparició de nous grups: primer va ser Al-Qaida i totes les seues branques; ara ha vingut l’ISIS; després vindran altres. Occident té que canviar la seua manera d’estar-al-món i això ara no toca, no interessa. Per tant, si realment es vol, s’acabarà amb l’ISIS, però acabar amb l’ISIS no canviarà res.

 

Òskar "Rabosa".