Realment,
sentir-se guanyador o perdedor és un efecte curiós perquè si ens preguntem què
és allò que hem guanyat, en política, en el futbol, en Eurovisió, etc., la
resposta és ben clara: res! En els dos darrers exemples, la victòria és un
sentiment estrany per a qui no té sentiments... En el cas de la política, és
altra cosa. Els ciutadans hem introduït, en una urna, un sobre carregat de
desitjos i de necessitats, en alguns casos.
Allò que hem
guanyat o que hem perdut ho sabrem quan els desitjos vagen complint-se o
desestimant-se perquè ja sabem que a la campanya electoral es prometen moltes
coses que, després, resulten impossibles de complir com, per exemple, temes
d’impostos i tot això. Però, que quede clar que no vull qüestionar la victòria
de ningú.
Qui ha guanyat
és qui se sent guanyador, al marge de resultats i combinacions. De fet, eixa és
una cosa de què ens adonem en les primeres declaracions, on sempre milloren, bé
sobre resultats, bé sobre estadístiques, o perquè obtenen premis a la millor
afició, al millor equip de treball, a la millor relació resultat/preu... De
moment, i a partir dels resultats de la Borsa, els empresaris i els inversors
podríem pensar que no se senten guanyadors, però ens enganyem!
Per a guanyar
diners ―i qui és inversor ho sap―, cal vendre. Si no vens les accions, no
guanyes res excepte els dividends. I hui els inversors venen, i la borsa cau,
però ells guanyen, recordeu. Qui pot perdre és qui compra hui, o demà, i la
cosa seguix davallant. Qui ha eixit, o eixirà, de la política, ha guanyat, i
molt! Han guanyat perquè ara recullen els beneficis i, a partir d’ara, miraran
de posar-los en altres llocs.
Al final, com
sempre, sembla que ho he capgirat tot. La victòria, per tant, ha estat per
aquells que hui ixen dels seus llocs públics (polítics i assessors, sobretot)
perquè han recollit beneficis. Però ara n’entren d’altres que, tot i que no es
poden considerar perdedors, els haurem d’avaluar d’ací a un temps, per a vore
què s’emporten i com ens ho deixen. Ara ja, sense més, vull felicitar els
guanyadors i els perdedors; els primers perquè recobren llibertat després de
fer caixa i els segons perquè la
tendència és a guanyar, si considerem l’evolució dels anteriors.
Besos a tots i
totes!
Salvador Sendra
Perelló
