RAJOY, EL GRAN VENCEDOR!

No he vist el debat de l’Estado de la Nación. No l’he escoltat ni pense llegir res que hi tinga a vore. Ara, partint des d’este punt, explicaré el que m’han semblat les intervencions dels dos grans líders: Mariano i Pedro. Amb dos fotos, n’he tingut prou i, de pas, tocaré l’Alberto, el d’Izquierda Unida.

Pedro ha estat bé, en la línia d’un líder socialista si exceptuem Tomás Gómez ―sí, sí: el que han fotut fora de Madrid― perquè este últim duia unes camises estranyes, amb un coll massa pujat i dissenyat per a dur corbata. Quan Tomás eixia a fer de progre, o siga, sense corbata, feia servir les mateixes camises i no li paraven massa bé. Per estalviar-se uns euros, ha parat fora de la cursa madrilenya.

Pedro ―retornant al tema― duia un trage guapet però, potser, una mica massa clar. La corbata ben nugada i de color ―atenció!― roig; però una mica fosqueta. La seguretat que havia de transmetre el to de la corbata estava entre el roig i el grana, tirant cap al segon; vestit de blau clar i amb camisa de botons. Li parava tot bé! La indumentària era per a parlar de carn i no d’economia que, si no recorde malament, és la seua professió (carnisser, no: economista).

Mariano ha estat impecable en la forma. Cabell acabat de tintar, corbata ratllada amb blau i trage perfecte de tons. Però, i la camisa? Ací és on es veu la talla del vencedor: camisa de bessonets! Tot i ser un analfabet en la matèria, m’alegra que Mariano duguera el trage de faena per fer-se passar per un assabentat. També, m’alegra que els seus assessors lligen els meus articles sobre economia i que se’n valguen d’ells per aplicar les teories al govern de l’Estat. Perquè, un home que vullga parlar d’economia ha de dur bessonets. I ho duc dient des de fa temps.

Alberto, el roget, ha estat en la línia dels seus: trage normal i camisa sense corbata i sense bessons. Diuen que ell també és economista però, segurament, no ha viscut mai del seu ofici. A ell i a Pedro no els ha fet falta el tint del cabell. A més, Alberto duia un llacet a la solapa de la jaqueta. Pense que podria millorar l’estil però això ja no és cosa meua. Si algú el coneix, per favor, que li recomane el BLOG.

Esta és la primera volta que veig Mariano amb bessons. Esta és la primera volta que Mariano s’adona que por camuflar la seua condició de neci amb uns pocs retocs. Aznar parlava català en la intimitat i Rajoy llig este BLOG perquè l’he pillar in fraganti!  

 

Salvador Sendra Perelló

SÓN ELS BESSONETS, ESTÚPID!

Després d’anys i anys fixant-me en les coses que, vertaderament, són importants, ja puc començar a relatar-vos algunes de les meues troballes. La imatge és important i, les paraules, no tant. I ho explique a contracor ―ho dic per als pobrets innocents de Podemos que basen la seua estratègia en discursos i paraules. Que passa? Ningú els ha avisat que així no van enlloc?

Com sempre, hauré de ser jo qui comence a tractar l’economia com vertaderament es mereix... I ho faig ara que sé que Podemos ha presentat un paquet de mesures per aplicar en el cas que, algun dia, governe. Per suposat, no ho he llegit. Ni ho faré... La salut és el bé més preciós i no vaig a perdre-la llegint estes coses quan hi ha tanta de cosa de Maragall i de Nietzsche encara per esbrinar. Però, no patiu: per això està Rabosa! Ell ho llig tot i ho analitza per, després, explicar-nos-ho en unes línies.

Els economistes de Podemos són molts dolents i no els podem fer cas. No cal que vos diga que, hui dia, la força d’un estat es mesura per la confiança que donen el seus mitjans de producció i de gestió. Un economista sense bessons no és ningú! I Montoro ho sap bé, com també ho sabia Pizarro, tot i ser advocat ―recordeu el fitxatge estrella del PP que ara està a El Corte Inglés? Jo, quan mire un economista, el primer que faig és fixar-me en els punys de la camisa i en el nuc de la corbata.

Hi ha detalls que donen confiança i seguretat. Per a una persona dedicada a les finances, els bessons ho són tot. I encara hi ha qui es pregunta per què va dimitir Pedro Solbes. Jo, cada volta n’estic més segur: José Luis Rodríguez li deguera exigir eixe toc d’estil i de solera que l’exministre deguera rebutjar. Quina confiança pot donar un ministre, o un conseller, d’economia que no du bessons? El resultat va ser la crisi! No ens podem enganyar a estes altures perquè tots sabem que un bon economista és qui guanya diners i, a més, també sabem que els diners i els embarassos no es poden amagar.

Aznar se’ls posa ara que és un home d’èxit; no abans que era un simple president que havia d’aparençar proximitat al poble. Montoro és la referència del govern en economia, molt per damunt de Guindos, un pobre home que sol dur botons. Montoro és l’èxit personificat i el referent d’una gestió fantàstica. I això ho puc afirmar sense haver estudiat mai res que haja escrit ni haver-lo escoltat més de dos minuts; perquè no cal! Vos imagineu Montoro explicant els pressupostos amb una camisa arromangada? I sense corbata? Veritat que no?

 

Salvador Sendra Perelló