Hem travessat un pont d'identitats. Primerament el del 9 d'octubre, que en
teoria assenyala és el dia del naixement del poble valencià, -si tal cosa
existeix-. La segona data el 12 d'octubre, dia de la "raza", diada
nacional d'Espanya, l'origen d'un Imperi, l'orgull d'un poble que no té molts
motius per sentir-se orgullós, un poble amb grans complexos d'inferioritat, un
poble, l'espanyol -si es pot dir que tal cosa existeix- amb una identitat poc
definida.
Els valencians estem dins dels dos, com una nina russa. Però sovint tinc la
impressió que els valencians en realitat no saben ni on estem, i ens posen dins
d'una nina més gran per sentir-nos més segurs, per no haver de saber què som.
Per fer d'estruç i amagar el cap sota terra, per fer com una tortuga i amagar-nos
dins de la closca. Aquests dies una pregunta en dona voltes pel cap: Per què
els valencians defugim del que la nostra identitat?
I a base donar-li voltes, he trobat una hipòtesi. Una hipòtesi no és més
que un punt de partida per a un treball -no faré jo aquest treball i regale la
hipòtesi a qui vulga i puga investigar-. Fins ara, cap teoria sobre la
identitat dels valencians ha aconseguit consolidar-se. Ni tan sols, la darrera
de Vicent Baydal, que en realitat tampoc explica res, com van veure en el seu
moment al post sobre la identitat dels valencians.
El poble valencià, actual, descendeix una repoblació, una gent vinguda de
fora, que habitava altres territoris, i que amb la conquesta van venir a
colonitzar unes terres que pertanyien a gent que s'identificava com andalusí.
És a dir, moros, musulmans, gent que practicava l'islam i tenia uns costumsi
idiomes propis –l'algaravia que era un àrab ibèric-. Els antics pobladors van
ser els perdedors, i alguns d'ells van aguantar de mala manera fins a
l'expulsió definitiva del 1609.
Als nous pobladors els van regalar, un regne. El que ara anomenaríem hui en
dia "un Estat". Ho va fer un rei, i no perquè els nous pobladors eren
guapos, intel·ligents, tenien alguna virtut cardinal o simplement per fer-los
un favor. Ho va fer pels seus interessos. En una època on les relacions de
poder eren complicades, ell va pensar que la millor forma de mantenir un major
control del poder era donant estatus de regne a les terres recentment
conquerides.
Aquests nous vinguts tenien diferents procedències etnoculturals, 60-65% de
procedència catalana, 30% aragonesos, 10-15% altres procedències
(castellans i navarresos), segons Vicent Baydal. A més a més, es va quedar un
bon grapat de moros. No sabem quin percentatge de moros van quedar, i quin
percentatge es sentien membres del nou regne. Però això sembla no importar,
total els moros van acabar o assimilats per conversió forçosa, o expulsats,
també forçosament. Així que forçosament ometem qualsevol lligam amb ells.
Aquesta gent diversa (catalans, aragonesos, castellans, navarresos i moros)
és la que segons Baydal acabarà constituint la identitat valenciana (en
realitat als moros no els conta, però si hem de tornar al s. XIV els hem de
contar perquè hi eren ací aleshores i fins al 1.609, és a dir, encara van romandre
més de tres segles i mig). Ell argumenta que els Nous Furs (1.330) suposaran el
que a partir d'eixem moment tots els habitants del regne passen a dir-se, i
sentir-se, valencians, porten a una unió foral, unió política i unió fiscal.
Així, pocs anys després dels Nous Furs els habitants del regne deixen de ser
catalans, castellans, aragonesos, navarresos o moros, segons el seu origen i
seran valencians pel fet de formar part d'una mateixa estructura política.
Al post on coriticavem la tesi de Baydal deiem el següent:
El treball de Baydal sembla
impecable des del punt de vista històric. I vist així, que des de la formació
d'unes estructures jurídiques i institucionals del regne, pràcticament podríem
dir es va crear un Estat valencià –encara que eixa terminologia resultaria en
puresa anacrònica-, naix una identitat col·lectiva, no resulta destrellatat. És
el que ha passat a tots els Estats nascuts d'una colonització o conquesta. Si
mireu la formació d'una identitat argentina, xilena, equatoriana, etc., són
identitats que naixen d'uns Estats que es formen a partir d'unes estructures
institucionals colonials preexistents, amb fronteres totalment arbitràries, i
sense tenir en compte els components ètnics preexistents. El que vull dir,
sense estendre'm massa, és que no és destrellatat pensar que unes estructures
jurídiques i institucionals pròpies acaben donant identitat pròpia als
habitants. Açò és fàcilment comprovable, i també que els sentiments identitaris
es desenvolupen ràpidament, mireu sinó com de prompte els immigrants als EAU
han deixat de ser italians, irlandesos, alemanys, etc., per ser americans, tot
i mantenir altres sentiments identitaris segons el grup etnocultural de
procedència, en alguns grups molt fort com els italo-americans o els
irlandesos-americans.
Però a diferència dels estatunidencs, argentins, xilens, equatorians, etc.,
els valencians no hem desenvolupat una identitat pròpia forta, no com la
d'ells. I la pregunta que cal fer és: ¿Per què els valencians no hem
desenvolupat una identitat pròpia? Tenim una llengua autòctona, tenim una
història compartida des del 1238, hem tingut unes institucions polítiques
pròpies, etc. Tots els ingredients per desenvolupar una identitat hi són.
Aleshores ¿per què no ha passat això?
La hipòtesi que s'hauria d'investigar és la següent: Al llarg dels segles els súbdits del regne no van cristal·litzar en un
poble que desenvolupara cap sentiment d'identitat perquè no hi havia cap
element subjectiu –voluntat de ser- que produïra un esdeveniment fundador del
dit poble. Els Furs lluny de constituir un element que creara identitat, en
realitat el que va fer és matar-la abans que nasquera. El regne va ser un
òrgan polític "regalat" –més aviat podríem dir imposat- per un rei,
sobre un poble que encara no habitava, que va vindre i s'ho va trobar tot fet,
i el poble que estava va ser relegat i marginat. Els estatunidencs, els
argentins, els equatorians, etc., van voler ser, van haver de lluitar per ser,
es van haver de deixar la sang, i sobre això van construir un Estat i la seua
identitat.
Els valencians els va mancar perquè s'ho van trobar imposat en un joc de
poder entre reis i nobles, més endavant ja no hi haurà un substrat on arrele
una identitat. Podríem fer el post més llarg i argumentar perquè amb
posterioritat no es va desenvolupar la identitat, a partir del s. XIX, el segle
dels nacionalismes -sí que podem fer algun altre post sobre el tema- però la
qüestió seria objecte dels darrers capítols del treball d'investigació que
refute o confirme la hipòtesi que acabem d'establir.
