FUMAR MATA (LA DEMOCRÀCIA)

 

Cuba és un xicotet país que hi ha al Carib, molt pròxim a Miami i governat per un règim peculiar al segle XXI; es tracta d’una dictadura. Este lloc té molt poquets habitants i la seua economia es troba vinculada al turisme, a l’agricultura de subsistència i a l’exportació d’alguns productes manufacturats. D’indústria i tot això, en té poca. 

Els governs dictatorials, al segle XXI són un reducte immoral que afecten a gairebé la meitat de la població mundial. Però, de l’altra meitat, la part de la democràcia, tres quartes parts són molt qüestionables. Per nomenar algun gran estat que tinga poca credibilitat, només diré que pot ser l’Índia, Rússia, l’Iran... O siga que, al final, els estats menys qüestionables són els anomenats occidentals: els d’Europa, Nord-Amèrica, Oceania...

Cada u que pense el que vullga sobre la qualitat de les democràcies en què li ha tocat viure; sobre la separació de poders, sobre la república i la igualtat com a base de l’elecció, sobre el respecte a les minories, sobre el sistema de votació... Però jo només vull parar esment en un punt i en una democràcia.

Estats Units manté el bloqueig comercial a Cuba des de fa molts anys. El país de la llibertat contra el país de l’opressió! Però, els americans són lliures i hi ha lliure mercat; fins i tot n’hauria d’haver per als productes cubans, els xinesos, o els aràbics perquè ells són liberals i cada u té llibertat per a comprar lliurement el producte que desitge, no? Eixa és la seua base i la seua raó de ser i d’existir.

J. M. Aznar i G.W. Bush tenen una foto preciosa on estan amb els peus sobre la taula fumant un havà ―pense jo. Segurament, es tractarà d’un puro de Cuba perquè oferixen una bona qualitat de tabac i perquè són un referent mundial. Però, on van comprar el puro? En el mercat negre? Castro va estar present en eixa reunió sense que ningú se n’adonara i, a més, va ser el protagonista de la foto.

El control sobre les importacions de productes cubans a EEUU, per exemple, no afecta el sistema polític cubà, que és dolent ja d’entrada, dictatorial i opressor, sinó que afecta i qüestiona l’americà i el dels estats que en participen. Si estos estats són democràtics, no tenen per què dirigir els hàbits de consum dels seus ciutadans, ni la llibertat de passar les vacances on els done la gana. I menys encara si són tan liberals com diuen ser.

Jo podria creure que la pressió econòmica sobre un estat és positiva si es fera servir el mateix raser en tot els indrets que es troben en la mateixa situació, per exemple, a totes les dictadures. Qualsevol altra aplicació resultaria arbitrària i un estat que vullga ser seriós no pot permetre’s l’arbitrarietat en les seues decisions, ni una democràcia que aspire a ser un referent de llibertats pot dirigir els hàbits dels seus habitants ni les vendes de les seues empreses mentre un president qualsevol fuma un producte nociu i, en este cas, no pel seu contingut sinó pel seu etiquetatge.

Salvador Sendra Perelló