SEXE AMB PARACAIGUDES

Diuen que no hi ha activitats de risc sinó que allò que les fa perilloses és practicar-les sense prendre les mesures oportunes. Hom podria nadar entre taurons si estos estigueren mellats o si ho férem amb un vestit de metall. La seguretat que prenem ens protegix però sabem que el risc té el seu atractiu... Les dents dels taurons i el banyador de palmeres són fonamentals per a gaudir de veres de l’emoció.

Podem pecar, també, d’ignorància i fiar-nos dels polítics que ens parlen d’economia sense tindre ni la més remota idea. Podem creure que els jutges, els fiscals i els registradors de la propietat són liberals, quan les seues faenes són el més oposat que hi ha al liberalisme. Totes elles estan protegides per llei i els seus llocs de treball, garantits de per vida. I ara ens estan governant eixes personetes que, en el judici més positiu que els podem fer, direm que no saben on estan.

Farem l’exercici, però, de creure’ns el seu liberalisme, val? Ara que ja ens l’hem cregut, hem de pensar si posaríem un llop cuidant el ramat. Doncs això és precisament el que fa un liberal al govern d’un estat: menjar-se’l. Hem de recordar que la base del liberalisme és l’individu, primer, i aprimar l’estat per aconseguir més llibertat, segon. Ara ja podem endevinar el que farà un liberal que ostente un càrrec públic; tot el contrari del que hauria de fer.

Un jutge tampoc pot ser liberal perquè eixe corrent, en el fons, busca eliminar les lleis, ja que són els límits que coarten l’individu. Un liberal no deu ser ministre, ni president, perquè el seu pensament, en el fons, voldria eliminar l’estat o, en el millor dels casos, aprimar-lo fins a l’anorèxia. Una volta anorèxic, difícilment podrà ingerir més i, si ho fa, possiblement vomite. I, en ambdós casos, les accions que poden executar segurament estaran guiades per allò que són en realitat i no per allò a què es dediquen. S’ha demostrat sobradament la incongruència del càrrec, o de la professió.

A nosaltres ens agraden les activitats de risc però som gent de judici. Per esta raó, abans de realitzar-ne cap, com per exemple, anar a votar, ens deixem assessorar per estos rigorosos professionals i amb tanta credibilitat ―recordeu que ens ho hem cregut unes línies més amunt. Ells ens guien i ens diuen que si hem de fer l’amor amb moltes persones,  hem d’usar el paracaigudes. D’altra banda, ens aconsellen que, si hem de saltar des d’un avió, ho fem amb preservatiu. O el que és el mateix: en el cas de la política, ens diran que l’Estat funciona millor aprimant-lo o que hi ha massa lleis quan, en realitat, estan fent-ne i refent-ne a tota hora.

Després de la reflexió, hem observat que estes personetes necessiten d’un divan i de molta ―moltíssima― paciència perquè, en el fons, no crec que actuen amb mala fe. Sincerament, pense que no hi ha res més a traure perquè el seu problema és real i de difícil solució. Respecte a nosaltres, si volem botar d’un avió amb un condó col·locat on ens dóna la gana, ho podem fer, però millor si som sabedors de les conseqüències. Ara bé, no em digueu que no sona bé això de follar amb paracaigudes?

Salvador Sendra Perelló.