Vivim, en teoria, l'era de la “informació”. Internet ens permet accedir a una
gran quantitat d'informació, no debades es refereix a ell com “autopistes
d'informació”. Malgrat això, la majoria de gent, incloent-hi els usuaris de la
Xarxa no en treu profit, continua en la més absoluta ignorància. Els avantatges
que ofereix eixa autopista de la informació, no són aprofitats.
Malgrat que hui en dia hi ha, a l’Estat espanyol i a Occident, més gent amb
estudis universitaris que mai i, segons les estadístiques, menys analfabetisme,
la capacitat de pensar per un mateix i el sentit crític és pràcticament nul.
Les universitats ja no són centres de coneixement ni llocs on fer
progressar el coneixement. Són llocs per estendre un determinat coneixement i
per formar tècnics en alguna matèria. Una persona que haja passat per una
universitat ja no és una persona culta. Pot ser un bon perit amb la matèria que
haja estudiat, però allò que entenem com persona culta, persona amb capacitat
de raonar, de buscar el perquè de les coses, d'entendre i vorer una situació
d’una forma global, no. I això empitjorarà amb els Pla Bolonya.
La situació a l’Estat espanyol és encara més sagnant. Els informes PISA
donen com a resultat que la gent no entén el que llig. No hi ha cap universitat
dins les cent cinquanta primeres del món. Els universitaris de hui tenim, de
mitjana, un vocabulari habitual d'entre huit i deu mil paraules, un camperol de
La Manxa de fa seixanta anys tenia un vocabulari de prop de quinze mil
paraules. De Shakespeare diuen que el seu vocabulari entre vint-i-huit i trenta
mil paraules. Si el llenguatge és el que crea el pensament, ahí podem veure
quan pobre és el nostre pensament. No és estrany sentir a universitaris dir que
no tenen cap interés per la història, la filosofia, el món clàssic, etc., -sabers que han desaparegut del plans d'estudi-, per això tampoc és
d’estranyar que un estudiant a punt d’acabar la llicenciatura diga: “De viatge
de final de curs anirem a Grècia. Serà “guai”. Anirem a vore Pompeia...”.
D’aquesta situació se’n pot fer responsable als governants, per no fomentar
una educació de qualitat. Més aviat al contrari, a l’Estat espanyol totes les
reformes educatives, començant per les sociàpates, han sigut per fer la gent
més estúpida. Però això no obstant, no es pot dir que cadascú, cada individu,
sobre tot els més jovens, la que diuen generació més preparada, no tinga cap
responsabilitat. El filòsof Immanuel Kant, el 1784, a un article titulat
“Resposta a la pregunta: Què és la Il·lustració?”, diu que la Il·lustració és
l'eixida autoimposada de la minoria d'edat.
¡Sapere aude! ¡Ten valor de
servirte de tu propio entendimiento! He aquí el lema de la ilustración.
La culpa de la minoria d'edat és peresa i covardia pròpia. Clar, això és per a la
gent lletrada, òbviament, a una època on els nivells d’analfabetisme eren alts
i l’accés al coneixement vedat per a la major part de població, difícilment
podien aplicar el “sapere aude”. Per en els nostres dies no hi ha cap
justificació, i l’única explicació és la peresa i la covardia. Peresa i
covardia que porten a la foscor i en la foscor, com en els temps previs al Segle de Llum, porten a
la servitud voluntària que tan bé va descriure Étienne de La Boétie al 1576. La
servitud voluntària, ser governats per imbècils al servei dels mercats
financers, el no voler vorer la realitat, la manca d’esperit crític, sostenir
un sistema corrupte, participar en eixe sistema, etc., d’això també és responsable
cadascú. Étienne de La Boétie va dir:
Los
pueblos deben atribuirse a sí mismos la culpa si sufren el dominio de un
bárbaro opresor, pues que cesando de prestar sus propios auxilios al que los
tiraniza recobrarían fácilmente su libertad. Es el pueblo quien se esclaviza y
suicida cuando, pudiendo escoger entre la servidumbre y la libertad, prefiere
abandonar los derechos que recibió de la naturaleza para cargar con un yugo que
causa su daño y le embrutece.
Tenia tota la raó. La
culpa de Rajoy, de Gürtel, dels EROS a Andalusia, dels Pujols, del que ha
passat a la “Comunidad Valenciana”, no és només culpa dels lladres. Hi ha una
culpa col·lectiva, per servils voluntaris, per comportar-se com menors d’edat,
per tenir peresa i ser covards. No voler accedir al coneixement en temps de
fàcil accés, és posar-se els grillons de l’esclavitud. Més de dos segles després
no hem eixit de la foscor. Gairebé cinc segles després continuem sota una servitut voluntaria.
Links relacionats.
Respuesta a la pregunta: ¿Qué es la Ilustración? -
Kant
Discurso sobre la servidumbre voluntaria o contra
uno. - Étienne de La Boétie
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada