IMATGES PIXELADES

Ja fa uns quants anys que seguisc la publicació Charlie Hebdo perquè em va cridar l’atenció la manera en què tractaven l’actualitat del món. A França, hi ha algunes publicacions com esta que treballen les vinyetes d’una manera interessant. Normalment, quan llig les publicacions, no jutge el seu contingut i em centre a captar el missatge el millor que puc, tant si m’agrada com si no.

Després del desastre, una acció ―o omissió― que m’ha cridat l’atenció ha estat el tractament que ha rebut la massacre en els diferents mitjans de comunicació, sobre tot en els que han censurat el motiu de l’atac: les polèmiques imatges que han provocat l’integrisme radical han eixit pixelades en alguns periòdics. Esta acció ―o omissió― no m’ha agradat, però la respecte, com respecte les imatges de Charlie Hebdo que no m’agraden.

Junt a les imatges pixelades, sembla que hi ha comentaris sobre la llibertat d’expressió. Es pot pecar de pensament, d’acció i d’omissió; també de paraula... Altres periòdics no van publicar cap imatge que puguera resultar provocativa. Pense que tots són mitjans de comunicació que tenen com a principi ―conditio sine qua non― la llibertat d’expressió. I, efectivament: ells exercixen la seua llibertat quan opten per la censura! Per tant, jo no sóc ningú per jutjar que, un periòdic qualsevol, opte lliurement per censurar-se.

De la mateixa manera que pense que no dec jutjar estes accions, unides a paraules que no casen, tampoc puc analitzar el seu pensament, tot i que entreveig una forta incoherència entre el missatge i el format. L’omissió, tampoc dec posar-la en qüestió perquè, potser, no hi ha suficient espai o perquè la imatge encarix massa el preu: qui sap... Només em queda per dir que m’agradaria que estos mitjans de comunicació, tan prudents, foren catòlics perquè el catolicisme els dóna un marge de maniobra més ample en oferir-los la possibilitat de la confessió. La resta de la història ja la sabeu: «Pare, m’arrepentisc d’haver pecat, de pensament, de paraula i d’omissió». El Pare, quan sàpiga el motiu, segurament contestarà: «Fill, això és un pecat que es pot considerar pietós». A més, ací, en este món, allò vertaderament punible és l’acció... La resta pertany a l’àmbit personal, com la religió i la llibertat; o la compra de periòdics.

Salvador Sendra Perelló