L’únic element de
la creació que contradiu les tendències de la física és l’ésser humà. Però, per
arribar a esta conclusió hem de tindre en compte els canvis que ha patit la
ciència ―eixa idea monolítica i inqüestionable que no canvia mai perquè es basa
en la racionalitat més rigorosa― des que Aristòtil inicià seriosament el seu
tractament. Del repòs absolut hem passat al moviment sense final; i no és poca
cosa!
Una volta, en un
article en este mateix BLOG, vaig tractar sobre allò que aprecia la humanitat,
en la seua majoria, sobre el lloc on viu i la manera en què unes elits volen
fer-nos raonaments que no entenem. El text de referència és La Terra és plana i el podeu consultar
per ací, si vos ve en gana. Si l’altra gran teoria inqüestionable de la
humanitat és la democràcia, ens enfrontem a dos elements incompatibles: ciència
i democràcia. Esta és la base sobre la que argumentava l’article que vos he
recordat per demostrar que la Terra és plana.
Fins a
Descartes, la filosofia i la ciència (en el sentit més ample) van anar de la
mà. Les ciències humanes ni existien ni se’ls esperava. Descartes fou l’últim
gran pensador que va realitzar descobriments ―avanços― en els diferents camps
que estudià. Des d’ençà, hi ha hagut separació, entre altres coses perquè la
dificultat per aprendre i assolir els coneixements necessaris ha augmentat, amb
la consegüent complicació a l’hora d’entendre les matèries, molt més complexes.
Bunge, el
filòsof i físic argentí, té molta raó quan diu que la filosofia ha perdut la
seua raó de ser i que sobren càtedres d’esta matèria en les universitats. Deia
―o, millor dit, escrivia― que la filosofia s’ha apartat dels problemes del món
i de la societat. Eureka! Quanta veritat que mou! Però, i la física? La física
tracta temes i problemes reals de la societat? I les matemàtiques, ho fan?
Respostes: no, no i no. No cal parlar-ne més! Però, respecte a la reflexió de
Bunge, veiem que és del tot encertada però que s’ha quedat curta perquè sobren
càtedres de tot i falten ciències serioses i reals.
La primera
possibilitat que devem encetar és buscar estes càtedres, serioses i reals, que
estan tan pròximes als problemes reals de la població. Després de descartar la
física, les matemàtiques i la filosofia, no ens costarà gens descartar la resta
que s’hi poden vincular i, al final, llevant, llevant, ens quedarem amb les
enginyeries, considerant també la medicina com una d’elles. Ja hem arribat al
final i a la conclusió més encertada, i sense cap problema. Ara, si es pogueren
eliminar totes elles, voríem en uns quants anys que la teologia és intocable i
que, a poc més que furguem, ens quedem sense les tan volgudes enginyeries.
Però, com sé que per ací no hi haurà massa gent d’acord amb estos postulats,
aporte la solució: no cal tocar les càtedres... canviant els catedràtics,
potser n’hi haja prou!
El ser humà contradiu
les lleis de la física. I esta és l’explicació a la necessitat de canviar
moltes càtedres i institucions perquè qualsevol que tinga un sofà a casa ho pot
afirmar amb més contundència que jo: el ser humà tendix al repòs! I esta és la
clau de per què ens funciona millor la teologia i de per què les càtedres fan
honor al seu nom si acceptem la procedència etimològica de la paraula.
Salvador Sendra
Perelló
http://cultura.elpais.com/cultura/2015/01/15/babelia/1421325878_600598.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada