Encara són pocs
els qui han anat al funeral d’Abdullah bin Abdelaziz perquè, realment, tenen
molt per agrair-li. Rectifique la frase anterior i dic que «tenim molt per
agrair-li». Fins i tot els de Podemos haurien hagut d’anar-hi i pregar perquè
el seu successor mantinga la producció de petroli o, si pot ser, que l’apuge.
Abdullah bin
Abdelaziz, abans de morir ha salvat Europa de la desfeta. No sé si
considerar-ho un regal o una simple protecció dels seus interessos, però, el
que queda clar és que l’home ha actuat al gust de la UE. Obama ha estat
beneficiat, també, segurament perquè esta estratègia la ha creada ell. Ja ho
explique en un article anterior d’este BLOG titulat “Tremola món: Obama
desperta!”.
Amb l’excessiva
producció de cru, no cal ni dir que els preus han caigut fins a la meitat d’on
estaven fa quatre mesos. I encara hi ha qui diu que això és dolent perquè
abaixa l’IPC i ens situa en la tan temuda deflació. Mentida! O ignorància...
Allò vertaderament perillós és l’estanflació i, que jo sàpiga, estem creixent.
A més, el preu del combustible computa de manera residual en l’índex de
referència, com el de l’habitatge, i ningú en diu res quan això sí que és un
vertader desastre econòmic i una estafa.
Amb la caiguda
del preu del petroli ―cal recordar que es paga en Dollars― el BCE ha pogut devaluar
l’Euro sense que això supose un increment del preu de la gasolina. El Dollar es
manté i l’Euro baixa, cosa que suposa que Europa pot augmentar les exportacions
i, alhora, produir més barat. I esta és una de les raons per les quals no notem
la davallada real a l’hora d’omplir el dipòsit. Sí, sí... Perquè la paguem en
Dollars!
Així que, a
resar-li a Abdullah bin Abdelaziz per la seua gran ànima i per la caritat que
ha demostrat a l’hora de salvar Europa. I tu també, Pablo Iglesias! O, tu
millor que no perquè, si com diuen les males llengües, Podemos és el fill de la
crisi i del desencant, pensa-t’ho abans. Qui anava a dir-nos que, amb una
simple dinada ―amb corder―, l’odiada Aràbia Saudita i els imperialistes
americans han fet més per traure’ns de la misèria que tots els sabuts del
continent junts. Altra cosa és la misèria ètica, però l’economia i l’ètica
pertanyen a camps totalment oposats, de moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada