Escrivia una
frase a l’arena, a la platja, entre ona i ona. Només reculava unes passes per
fotografiar el cartell, l’ona següent l’esborrava sense donar-me el temps
necessari per aconseguir el meu objectiu: traure l’escrit i l’ona en el moment
adequat; tocant-se. I, així, una volta i una altra; un esborrat i un altre fins
que, al final, ja quasi esgotada la paciència de què disposava, vaig fer la
foto, que no era la somiada però bona era!
Escriure
columnes, o articles com el present, és una cosa semblant; a partir de les
lectures, o de les experiències del moment, s’ha de fer el text perquè, de
vegades, si ho deixes córrer, altra idea solapa l’anterior i li anul·la la
força o la intenció primària. La vida batega i, amb ella, es canvien els
objectius, els missatges, els contextos, etc. Quan hi ha alguna cosa per
apuntar, per fer, per gaudir, s’ha de pensar sempre eixa ona que arriba i ho
esborra, de no actuar. La plasmació és l’única manera per mantindre-ho present
en el futur, bé escrit, bé dibuixat, bé fotografiat, bé besat... Perquè la
memòria, en un segment tan diminut de temps, no ho aconseguix enregistrar.
El risc marca el
límit entre l’escrit i la imatge capturada. La nostra racionalitat no té temps
d’avaluar l’acció o, si el té, el fet desitjat supera el seny. El perill té la
forma de l’ona marina i, la víctima, la forma de la sabata. El risc, però, a l’hora
d’aconseguir el resultat que romandrà gravat, al mòbil o a l’ànima, tant fa,
s’hi troba present i la repercussió futura pot acabar en forma de constipat o
de silenci i oblit: qui sap!
No sempre tenim
la possibilitat d’escriure i reescriure un missatge a l’arena, i no sempre
tenim la possibilitat d’avaluar-ne les repercussions; moltes voltes la
possibilitat és única i singular, i la preparació espontània, i és en estos
casos on s’hi juga el tot o el res del moment i del futur. Un punt d’inflexió a
la vida de cada u que no és res, ni serà res, però implica un instant on la
felicitat i l’acció pot superar la voluntat i la premeditació, i això,
simplement, és la vida. Estic llegint Maragall; això és tot.
Salvador Sendra
Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada