El jazz ja no
m’agrada però vaig a repensar-me esta afirmació a partir d’ara, ja que, un dels
escriptors preferits de la meua joventut deia que, la vida, sense el jazz, no
tenia sentit. Esta persona, a més de novel·lista, poeta, articulista i crític
de música, era trompetista i amic d’Albert Camus. Efectivament; es tracta de
Boris Vian! I, amb Vian, he passat grans moments, i escoltant jazz, també. Quan
hom abandona la novel·la, abandona la música més lliure, tot i que, ara,
l’entenc des d’altre punt de vista.
Allunyar-me de
Cortázar no em va costar gaire, al contrari que de Vian, molt més pròxim a mi,
segurament per l’idioma. De l’argentí, em sorprén el silenci sobre les lectures
i els vincles amb la literatura del francés; pense que intencionats per evitar
reforçar, més encara, eixe evident lligam d’estil. Però escric sobre este tema
a causa d’un article que vaig llegir sobre la publicació d’una biografia de
Cortázar, una mica polèmica. Sembla que la infantesa d’ambdós escriptors no va
ser tan diferent... Més precoç, però, Boris!
De Julio, crida
l’atenció que l’efervescència personal arribà ―segons confirma el biògraf― a
partir d’un tractament hormonal, ja ben majoret, que intentava solucionar una
dolència de la infantesa. La medicació, sembla que va desbocar l’escriptor
transformant-lo en un seductor acord amb els paràmetres de bellesa del moment.
Els argentins que he pogut llegir tenien molt present el físic i la seducció,
com palesa agradablement Bioy Casares, per exemple. Vian, però, era d’altre
format de seductor i, com no, més acord amb la seua edat física. La mental,
sembla qüestionada, com li va passar, també, a Cortázar.
La fantàstica
literatura de ficció i d’aires de llibertat creadora, la música jazz, la
trompeta, el gust dels «bons vivants»,
Paris, la poesia... Massa condicions comunes per a no haver-les vinculades, de
moment, ni haver-les tractades des d’un punt de vista literari comparatiu
rigorós. No obstant, la meua opinió és això: una opinió. I, a més, sembla que
els lligams més evidents van ser amagats pels mateixos protagonistes d’este
article. Competència o classe? De moment, ja he trobat una diferència quasi
insalvable: Vian preferia el swing al
hard bop! Este insalvable entrebanc
pot estar a l’inici d’una gran omissió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada