Per estes dades és l’aniversari d’un moviment anomenat 15M que, si em refie
d’allò que diuen els periodistes i els mitjans de comunicació, sembla que es
tracta d’una agrupació d’ample espectre que té la intenció de decidir sobre el
futur de l’Estat d’una manera assembleària o, si més no, participativa perquè
s’hi sume qui vullga al debat i a la iniciativa.
La gran majoria de la premsa perifèrica tracta la manera en què les seues
opcions polítiques, diguem-ne regionalistes o, millor encara, provincianes,
plantegen les maneres en què partits o mareas
s’adherixen al gran satèl·lit llibertari. Fins i tot IU ha preguntat a les
bases si acceptaven unir-se a la gran formació, i Podemos, també, seguint
l’exemple dels primers. Tot molt bonic i molt participatiu. Els simpatitzants,
feliços, ja se senten guanyadors perquè han parlat i han estat oïts.
El cas de les mareas, fins a on
jo sé, és ben diferent. L’adhesió s’està realitzant sense cap consulta o, com
és el cas de Compromís, amb dues consultes negatives, a les darreres eleccions,
i amb una assemblea del BLOC per enmig. I, parlant de l’assemblea, la
peculiaritat que té és que els candidats són dues cares de la mateixa moneda,
ja que ningú ha estat per demanar l’avançament del congrés perquè una decisió
tan contraria a les consultes prèvies no siga irreversible.
El nom escollit per a la marea valenciana ha estat l’altra gran sorpresa: A
la valenciana. Com la paella, que no se’n guisa a cap altre lloc que no siga al
Cap i Cassal, o com la llengua, la comunidad
i altres tantes discriminacions a la
resta del territori, del qual València té la patent. Però ací no ha arribat
això del 15M, sembla ser. A la valenciana resultarà normal que el projecte més
jacobí que ha muntat mai España esdevinga això que va passar a la Révolution, o
siga, que un grup de professionals de la revolta capgiren el vertader esperit
que ara reclamen.
La interpretació, però, no està exempta d’influències nocives perquè, d’una
banda, Camus em fica el dit a la nafra en el seu Homme revolté i, d’altra, Chateaubriand explica alguns detalls de
la Révolution, a les Mémoires d’Outre-tombe,
que m’inquieten i només em tranquil·litze a l’hora de plantejar-me una
revolteta de professionals que estan més interessats en el maquillatge que en
la demanda real del seu votant de base; i me n’alegre en la mesura que ho faria
Ortega y Gasset després d’escriure La
rebelión de las masas, entenent sempre que la diferència entre els termes elit i massa és proporcional al càrrec que s’ocupa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada