Sagunt sembla que va
ser un indret important per entendre els esdeveniments que, a partir de la
història clàssica, han ordit això que ara som, o que pretenem ser, com per
exemple, quan ens denominem europeus. Però, per entendre la importància d'açò
que vos estic narrant, potser ens hem de traslladar fins a situar-nos prop de
València, cap a l'any 200 a.n.e. Ara bé, eixe trasllat comporta fer servir la
mentalitat d'aleshores, conéixer la situació política i social i, a més,
esbrinar allò que deien els escriptors de l'època.
Anníbal va mantindre el
setge a la ciutat de Sagunt al llarg de nou mesos... El totpoderós guerrer
cartaginés que arribà fins a les portes de Roma, que creuà els Pirineus i els
Alps, que fou el més gran estratega i oficial de l'època, capaç de posar en
escac Roma mateix, va estar nou mesos voltant esta ciutat sense poder
accedir-hi. Doncs, no m'ho crec! I és la veritat; no m'ho acabe de creure; què
voleu que vos diga...?
Revisant un article que
versa sobre un text del romà Fabi Píctor, he comprovat que es qüestiona
l'existència de qualsevol pacte entre la ciutat de Sagunt i la metròpoli
romana, per tant, Roma, en un principi, no tenia perquè actuar per salvar ningú
ja que no hi havia cap vincle més enllà de l'estratègic. I, segurament, és esta
la raó de la tardança de nou mesos, nou, per arribar a la seua defensa. A més,
cal recordar que, una volta arribades les tropes romanes, Sagunt ja no hi era,
i Anníbal, tampoc. No obstant, allò que sí que s'assegura que existix són
nombroses delagacions de romans de visita a Cartago, amb qui sí que hi havia
pactes i més pactes signats.
La historiadora que
firma l'article, després d'analitzar els textos de Fabi Píctor i Polibi, es
decanta per la possibilitat d'una estratègia que consistia a deixar caure Sagunt
en mans d'Anníbal per, d'esta manera, poder-lo acusar d'haver trencat els
acords entre Roma i Cartago i, així, assolir la legitimitat que requeria l'atac
romà i poder-lo defensar amb fermesa al Senat. El poble de Sagunt deixa de ser,
per tant, un indret idíl·lic i envejable per situar-se en el lloc del
manipulable «dany col·lateral».
Cartago se n'estava
eixint de les conseqüències de la Primera Guerra Púnica i pense que el
resultat demostra que, a partir de la
Segona Guerra Púnica, la influència africana a la península Ibèrica entrà en un
làpsus que va durar fins a l'Edat Mitjana, mentre que la romana es palesa per
tot arreu, fins i tot al nord d'Àfrica. Però més enllà de pensar amb la
influència d'un o altre imperi, imagine per un moment el camí de la història si
no hi haguera hagut l'agressió i Roma no haguera intervingut, i per això em
preocupe perquè sembla ser que els danys col·laterals que han funcionat en
qualsevol gir històric només s'entenen al cap del temps.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada