La sentència del Tribunal Constitucional espanyol, declarant que la Llei
de Règim Econòmic Matrimonial Valencià és inconstitucional, ha alçat molta polseguera. Tanta, que
com sol passar, no deixa veure la realitat. Òbviament, la majoria dels comentaristes els importa un rave la realitat. L´ús polític d'aquestes qüestions és
més important que una anàlisi de la realitat per saber què és el que realment
convé a la societat valenciana. Però això, ja són qüestions de
"politiqueig", en les que no vull entrar. Sí que pretenc, gens humilment,
posar els punts damunt les is, i qui vulga seguir amb el
"politiqueig" que ho faça tranquil·lament.
Certament, el primer que hauríem de puntualitzar és que rescatar el Dret
foral valencià és una cosa impossible i indesitjable. En primer lloc, perquè
la, lamentable, pèrdua dels Furs el 1707, va fer desaparéixer un Dret que tenia
fortes arrels medievals i estava pensat per una societat preliberal i en ple
Antic Règim. No hi havia, en aquell Dret, gairebé res que valgués la pena ser
mantingut. Ningú de nosaltres voldria viure sota el règim legal del s. XVI o
XVII. Per tant, mantenir o recuperar aquell règim és una estupidesa.
Així mateix, recuperar aquell Dret i revisar-lo actualitzar-lo amb els
principis liberals, més les reivindicacions identitàries (feministes, homosexuals, etc.), no suposa
recuperar res. Fonamentalment, perquè això suposa fer-lo de nou, inventar-lo de
nou. Parlant clar i ras, suposa treure-se'l de la butxaca, donar-li una
passadeta vintage i fer creure que es recupera una cosa que no ha existit mai.
Això passa amb la Llei de Règim Econòmic Matrimonial ara derogada. I el mateix
preàmbul reconeix que
La subordinació de la dona al marit és absolutament incompatible amb
l'article 14 de la nostra Constitució. Per això tota regulació del règim
econòmic del matrimoni valencià ha d'adaptar la normativa foral a la
inqüestionable igualtat entre home i dona en punt a gestió i responsabilitat
econòmiques del matrimoni i de la família.
És a dir, el règim econòmic valencià foral, hui en dia és inassumible per
la nostra societat, per tat, cal crear-ne un de nou, i a més a més tenir en
compte que
La dificultat més gran a l'hora d'accedir a un lloc de treball, la
desigualtat salarial real, el sostre de cristall, el fet que la criança dels
fills, la cura dels majors o discapacitats, les tasques de la llar, encara siga
una ocupació que desenrotllen de manera fonamental les dones en detriment de la
seua projecció professional i laboral justifiquen en aquesta llei l'adopció de
determinades mesures de protecció integral de la família i el reconeixement del
treball domèstic com a contribució a l'alçament de les càrregues del matrimoni.
Per tant, inventar un règim que tinga en compte tot això, que era
inimaginable quan el Dret Foral Valencià estava vigent, no suposa recuperar
res.
A eixa Llei es diu també que
Esta llei és el primer pas en la recuperació del Dret foral valencià amb
l'objectiu i intenció de poder desenrotllar en el futur un Codi de Dret foral
valencià que englobe les distintes lleis sectorials que es promulguen.
L'afirmació és totalment falsa. No es pot recuperar el Dret foral valencià,
donat que recuperar-lo suposaria una estupidesa. El que es pretén és fer un
Codi de Dret Civil valencià, i aquest necessàriament haurà de ser totalment
nou, amb els principis liberals amb afegits de reivindicacions identitàries
(feministes, homosexuals, etc.) o el que siga. Com a molt, i encara que no es
diga clarament, el que es pretén és recuperar la competència per establir un
Dret civil propi, però no recuperar un Dret foral que ja no existeix, per sort.
Si el que realment es vol recuperar, pretensió que a parer meu és legítima, és
la competència per fer Lleis en matèria civil, cosa que garantien Els Furs,
s'ha d'exposar clarament, i no disfressar-ho de recuperar una legislació que
afortunadament ja s'ha perdut en la foscor de la nit dels temps.
Òskar "Rabosa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada