Les declaracions de l'Anna Gabriel sobre el fet de tenir fills en grup i
que siguen educats en col·lectiu, ha sigut un dels temes més polèmics dels
darrers dies. La inculta dreta mediàtica s'ha tirat al jugular de l'Anna, com
hienes famolenques. El més trist de tot és que no han donat cap argument amb un
mínim de trellat. Li han dit de tot. Tots insults. S'han posat en evidència,
una altra vegada, com a personatges destrellatats, mal educats, grollers,
desficaciats... Ratllat en molts casos les injuries. Lluny del raonable
exercici de la llibertat d'expressió i del dret a la informació. Més lluny
encara del debat democràtic, quan ells s'omplin la boca de Democràcia però
sospiren pel franquisme més feixista. Haig de dir, que l'espectacle que han
donat m'ha horroritzat una vegada més.
La idea de l'Anna Gabriel no és que siga nova. No se l'ha inventada ella,
ni és una ocurrència d'ella. En realitat és una de les idees nuclear un dels
llibres cabdals en el feminisme radical,
The dialèctic of sex, de Shulamith Firestone. Per a Shulamith el principal
obstacle que tenen les dones per assolir la igualtat amb els homes, és el fet
de haver de parir. El seu ideal és que la procreació siga artificial, encara
que es podria deixar triar a les dones si volen que siga natural. L'educació ha
de ser en grup, en col·lectiu, i els llaços entre els xiquets i els pares han
de ser nuls, bé, iguals als de qualsevol altre membre del grup.
Del
mismo modo que para asegurar la eliminación de las clases económicas se
necesita una revuelta de la clase inferior (el proletariado) y –mediante una
dictadura temporal- la confiscación de los medios de producción, de igual modo,
para asegurar la eliminación de las clases sexuales se necesita una revuelta de
la clase inferior –mujeres- y la confiscación del control de la reproducción; es
indispensable no solo la plena restitución a las mujeres de la propiedad de sus
cuerpos, sino también la confiscación (temporal) por parte de ellas de la
fertilidad humana –la biología de la nueva población, así como todas las instituciones
sociales destinadas al alumbramiento y a la educación de los hijos. Y, al igual
que el objetivo final de la revolución socialista no se limitaba a la
eliminación de los privilegios de los estamentos económicos, sino que alcanzaba
la distinción misma de las clases, el objetivo de la revolución feminista no
debe limitarse –a diferencia de los primeros movimientos feministas- a la
eliminación de los privilegios masculinos- sino que debe alcanzar la distinción
misma de sexo; las diferencias genitales entre los seres humanos deberían ser neutras.
(Una vuelta a la pansexualidad sin trabas –la “perversidad polimórfica” de
Freud- reemplazaría la hetero/homo/bi-sexualidad.) La reproducción de la especie
a través de uno de los sexos en beneficio de ambos, sería sustituida por la
reproducción artificial (por lo menos cabría optar por ella): los niños
nacerían para ambos sexos por igual o en independencia de ambos, según quiera
mirarse; la dependencia del hijo respecto de la madre (y viceversa) sería
reemplazada por la dependencia mucho más reducida con respecto a un pequeño grupo
de otros en general y cualquier inferioridad de vigor físico frente a los
adultos estaría compensada culturalmente. La división del trabajo desaparecería
mediante la eliminación total del mismo (cibernation). Se destruiría así la
tiranía de la familia biológica.
Ella que era de família de jueus, va estar als anys '60 a un kibutz, i en
el llibre lamenta que tot i que l'educació era col·lectiva, com en tot en un
kibutz, encara les relacions entre pares i fills eren massa estretes, li
disgustava que els xiquets cridaren "pare" i "mare" a son
pare i a sa mare, i els pares i les mares digueren "el/la meu/a
fill/a", o expressions semblants.
Tal com expressa la seva idea l'Anna Gabriel, no en tinc cap dubte que amb
això segueix a Shulamith. Es podrà estar d'acord o no amb això, i es podria fer
un debat sobre què diuen Shulamith i l'Anna Gabriel. Però el que és bastant
intolerable és l'onada d'insults als que hem assistit sense cap mena de debat
ideològic i amb total desconeixement de l'origen del pensament de l'Anna
Gabriel.
Per una altra banda, l'Anna Gabriel també ho comenta, existeixen societats
on l'educació va a càrrec del grup. I en certa manera, tal com diuen molts
estudiosos en temes d'educació, ha d'educar sempre "la tribu"
sencera. El paper de "la tribu", de la societat en conjunt o d'un
grup més o menys gran, pot ser més o menys intensa però sempre ha d'estar
present. Una altra qüestió és que els lligams materns-filials –i
paterns-filials- puguen ser dissolts totalment o atenuats com la Shulamith i
l'Anna Gabriel desitgen.
De les declaracions de l'Anna Gabriel podria haver sorgit un debat
interessant sobre: el paper del feminisme, l'educació, els fonaments socials,
la societat que pretenen les feministes radicals, l'educació en la societat
actual hiperindividualista, el paper de la família en l'educació, el paper de
la societat en l'educació, maternitat i igualtat, etc. Tots els temes
subjacents a les declaracions de l'Anna Gabriel. Però, ens hem quedat amb un
munt d'insults, desqualificacions, destrellats, desficacis. Un exercici de la
seua democràcia a l'espanyola, democràcia nacionalcatòlica 2.0.
Òskar "Rabosa"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada