Hi ha llengües
boniques i altres de lletges, així com n’hi ha d’integradores i de
desintegradores —perquè supose que es diran així les que no són l’español. A
més, ara el Consell, ací, a València, sembla que s’ha entossudit a aprovar un
decret perquè a les escoles hi haja trilingüisme: ni mono, ni bi: tri! Per
suposat, eixe és el pitjor dels mals que poden assotar una Comunidad on es
vivia tan a gust, tan bé... i on es tractaven i se solucionaven els problemes
reals de les persones. Ara, sembla que tot és imposició i catalanisme laic!
La imposició de
l’estudi de les llengües pròpies és una pèrdua de temps perquè l’alumnat passa
les hores aprenent idiomes inservibles i lletjos quan poden aprendre l’anglés i
millorar l’español, que són molt més bonics, importants per a la vida diària i necessaris
per projectar-se internacionalment. I l’exemple és claríssim si és visiten les
autonomies sense llengua pròpia perquè els seus nivells d’anglés i d’español
són impressionants, així com la projecció internacional: Murcia, Castilla,
Extremadura, Canarias... Perquè t’entenguen bé, quasi els has de parlar en
anglés a causa del seu bilingüisme internacionalista. Ací, un conseller
il·luminat va introduir el xinés a l’escola amb un èxit desmesurat: només cal
passejar al voltant de l’Estació del Nord per adonar-se’n de la seua
repercussió. Ara que fins i tot al Valencia CF se’n parla, segur que ho desfaran
tot, de nou.
Les famílies han
de tindre llibertat per educar els seus fills i els comunistes i catalanistes
laics els la coarten sense cap mirament. Les famílies posseïxen tota la llibertat
per educar els seus infants com els dóna la gana, a l’escola pública i amb els
diners de tots i totes! Què sabran els professionals sobre la manera d’instruir
els alumnes? Els pares i els rectors són els més indicats per guiar la joventut
cap a la llibertat, i això s’ha d’iniciar des de l’escola pública, i amb diners
públics, perquè a la Comunidad Valenciana no hi ha escoles privades on poder
escollir una opció diferent: tot és imposició!
I ja, per
acabar, només queda per apuntar que eixe intent d’apartar la religió de
l’educació pública és una autèntica barbaritat perquè als alumnes no els queda
altra alternativa que capficar-se en la racionalitat que du de la causa a
l’efecte per resoldre problemes de matemàtiques, de física, de sintaxi o
d’estadística quan la vertadera solució és molt més senzilla: per la gràcia de
Déu! Els dilemes de la vida, els problemes del dia a dia, no se solucionen de
manera racional, sinó amb la llibertat, la religió i la família. No he entés
mai què fan els científics ni els metges, ni els enginyers ni els arquitectes,
ni a què es dediquen, quan el món necessita de catecisme i d’amor a Déu. A més,
tan sabuts que són, encara no han esbrinat els misteris de la Trinitat i la Creació,
ni saben que resar ho cura tot, ni que és l’amor qui construïx els ponts, ni
que la fe és l’energia que mou el món.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada