Realment, sí que
és veritat això que deia Nietzsche que les religions modernes estan inventades
per crear gent dèbil, manipulable i amb la mirada posada en allò que pot
ocórrer després de la mort mentre els passa la vida. Eixe futur post mortem, curiosament, jo mateix vos
el puc explicar: no hi ha res! Però el simple fet de parlar sobre qualsevol
religió, de la manera que ho plantege jo, ja és estúpid, perquè vivim al segle
vint-i-u, a Europa, i tenim estudis, tot i que hi haja encara molta gent
agraciada amb la fe.
La cosa és la
següent: hi ha un seguit de persones que jo, en principi, entenc com a normals
que em sorprenen per dos aspectes: l’afició per les religions orientals i la
necessitat que tenen de saber-se feliços. La primera raó, no l’entenc, entre
altres coses perquè a poc que sapigueren sobre les religions occidentals
s’adonarien que ací hi ha creences per a tots els públics i gustos. La segona,
perquè em crida l’atenció la necessitat intrínseca d’enganyar-se pensant que la
felicitat existix, quan tots sabem que no és així i que, a molt estirar, hi ha
moments feliços que es trenquen perquè t’has d’alçar a pixar o perquè s’ha
girat una mica de vent.
Tant els
budistes com els hedonistes pamfletaris coincidixen en això que anomenen
equilibri i pau. Una cosa i l’altra són, si més no, ideals impossibles o, en el
pitjor dels casos, l’enterrament en vida. L’energia necessària per a viure es
crea de la mateixa manera que l’elèctrica: amb la diferència de potencial.
Però, en el dia a dia, eixe desequilibri el provoca la indignació, la mala
hòstia, l’enveja, la competició i altres moltes coses que, majoritàriament, se
situen al bàndol dels pecats i dels pecadors.
Podria intentar enganyar-vos
proposant quatre tòpics ridículs sobre l’amor, la felicitat o l’equilibri però
no dec confondre les persones perquè això està lleig i és pecat, m’han dit. A
més, l’efímer moment de la felicitat dura fins que t’alces a pixar i
l’equilibri fins que has de respirar perquè se t’acaba l’aire. Així que, per
favor, no cal que em doneu ni consells ni lliçons sobre la vida morta i tranquil·la perquè me’ls pense passar tots
per on vos esteu imaginant i, a més, si reaccioneu davant d’este escrit és
perquè encara esteu vius; aprofiteu-vos, doncs!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada