Un
alumne, amic, em va explicar, amb molta paciència, què era la intel·ligència
emocional i, després d'un gran esforç, vaig poder entendre una mica el seu
fonament i la seua base científica –perquè este xic va insistir molt en eixa
paraula. I no cal que vos conte la manera en què una persona mancada de tota
esta intel·ligència, com jo, ha pogut entendre la seua finalitat, així com
l'adquisició de l'hàbit emotiu: quasi impossible.
Jo
sempre havia pensat que eixes coses formaven part de la parapsicologia, o de
sabers més vinculats a un món que no arribem a percebre de manera intel·ligent
i ens hem de guiar per les pulsions, els sentiments i les emocions per poder
accedir-hi. A més, sempre em cridava l'atenció que el dilluns, l'aula dedicada
a estes classes amaneguera amb totes les taules mogudes, i les cadires!
Imaginava una sala on els esperits convivien amb els humans i on el mobiliari i
les persones entraven en una mena d'èxtasi disbauxat que ho removia tot, per
dins i per fora, alhora que sonava la Danse
macabre, de Saint Saëns. Ja fa mesos que em crida l'atenció esta situació.
La meua
tranquil·litat ha augmentat ara que, a més, la psicologia forma part de les
ciències radicals, mèdiques i científiques, perquè per preparar-te per a
l'ingrés a la facultat, ho has de fer des d'estos estudis previs; abans s'hi
entrava des de les ciències socials, i això obria el camí de l'anàlisi massa
personal i de la psicoanàlisi de divan. El món ha canviat molt i les pors de
l'individualisme narratiu van disipant-se sota el rigor intel·lectual de les
matèries serioses.
La
distància entre la psicologia i la sociologia ha augmentat des que les ciències
de la salut han abraçat la nova formació psicològica mentre la societat camina
per altre sentit, tot i que siga en la mateixa direcció. Amb Freud tot era
poesia i ocultació però, i ara? Si la genètica s'ho està emportant tot al seu
camp, quin camí li queda per recórrer, a este estudi? Donar a conéixer un fet
genètic és quasi com si es diguera que ha ocorregut perquè Déu ho ha volgut; o
siga, que és inqüestionable, vaja! Ara ja heu comprovat que la meua intuïció
anava ben encaminada quan estava relacionant això anomenat intel·ligència
emocional, de manera inconscient, amb les elucubracions més fantàstiques: deu
ser cosa del subconscient, encara!
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada