No sempre
s’analitzen les fonts a l’hora d’escriure, cosa que, com a hàbit, s’hauria de
fer sovint. Jo sóc el primer que em passe esta pràctica per on esteu pensant ara
però, en algun cas concret, com este mateix, sí que ho he fet. A més que, per
escriure sobre educació, s’ha de saber què es diu perquè hi ha un exèrcit de
pedagogs, mestres i altres elements tècnics de l’administració, o de
col·lectius vinculats a la docència, que en saben molt perquè han aprovat una
oposició amb un temari molt modern, o perquè han fet un curset interessantíssim
sobre mètodes d’aprenentatge. El problema de tot açò és que ni saben d’on ve la
música, ni qui la toca però, a més, ballen salsa quan la música que s’escolta
és la d’un tango.
Per tractar-se
d’un cas excepcional –m’estic referint al meu— intentaré exposar el tema des de
la perspectiva del llibre de referència, el de Jacques Delors, titulat L’éducation : un trésor est caché dedans.
I ho faig perquè tinc entès que este és el text de referència per explicar la
deriva liberal de l’educació en els darrers anys. Els arguments sobre com es
pot buidar de contingut qualsevol assignatura de lletres fins deixar-la en
l’esquelet s’entreveuen ben aviat, ja que allò que vertaderament es remarca en
tot el llibre és l’individu, la llibertat i la convivència: l’individu creant
individualisme, la llibertat quant al liberalisme i la convivència referint-se
a les creences: apprendre à conaitre,
apprendre à faire, apprendre à vivre ensemble et apprendre à être. Per
tant, perdoneu però jo no hi combregue.
Altra part
vertaderament interessant és l’ús que s’hi fa de l’estadística, aplicada per
tot arreu i molt lligada a l’economia, que és el vertader element que lliga tot
el text. Curiosament, crida l’atenció la defensa que fa Delors de
l’utilitarisme, primerament vinculat a l’ADN anglosaxó, ja que es tracta d’un
ciutadà francés. Utilitarisme, liberalisme... creieu que es podria aplicar tot
açò al resultat de les darreres eleccions franceses? Ara que els anglesos
abandonen la UE, ens hauríem de plantejar el posicionament dels nostres veïns
del nord... No obstant això, quan lliges el text sense entrar a la seua
anàlisi, ràpidament hi estàs d’acord, fins que t’adones que l’ús que es fa de
les grans paraules és del tot irrellevant, per buit de contingut i perquè el
mateix autor no se’l creu.
Però, allò que
m’ha deixat del tot bocabadat ha estat l’encapçalament, on apareix la UNESCO
com a institució que s’encarrega de la seua publicació. L’éducation pour de vingt et unième siècle, ni més ni menys! I
pense que es deu al seguit d’exemples sobre publicacions fetes per este
organisme que hi ha al seu interior i que es fan servir com a base per a la
posterior, o anterior, argumentació. Per exemple, es fa servir una experiència
hongaresa vinculada a la participació democràtica a les escoles, amb data de
1995, o siga, de fa més de vint anys. Jo, com a bon demagog –i cal tindre en
compte la importància d’estos elements en el pes de la democràcia en la
història— i estadista, vull analitzar el seu resultat en l’actualitat: la
democràcia a Hongria està ofegada i realment qüestionada just quan els infants
educats en eixa pràctica tan aplaudida per la UNESCO han pogut votar; i ho
podeu comprovar vosaltres mateix!
Finalment, i per
acabar, crec que el text de Delors no haguera passat un sedàs crític, per grans
que tinguera els forats, si no haguera estat per eixa intenció que es troba implícita
en el seu contingut.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada