Escolte el resum de premsa d'una ràdio de qualitat minvant
i diuen que han fet una enquesta i que, entre les deu qüestions que importen
els ciutadans, en l'última posició hi ha la consulta catalana sobre la
independència. I mira que hi ha hagut matxaca per part d'uns i altres; i mira
que ens ho volen fer empassar com si el món s'acabara; però no el Gobierno, ni
el Govern, que van fent camí, l'un i l'altre, sinó que ens ho ha fet agre algun
que altre mitjà de comunicació d'eixos que es diuen progresistas, com la
ràdio de referència.
El Gobierno no es mou, com no s'ha mogut mai, i cal
recordar 1898. El Govern va fent camí, com es va comprometre a les darreres
eleccions; el Gobierno, també. Les persones normals es troben afectades per situacions
més banals i directes, com poden ser les rebaixes de l'estiu, el tint dels
cabells, la paga extra o la faena. Eixes coses vinculades a la identificació de
l'individu envers el grup, ja se sap. Però, a més, he escoltat altra notícia en
què una persona ―crec que es
tractava d'un inspector dels Mossos d'Esquadra― es queixava de l'escassa implicació d'eixa generació que s'anomena millennials,
titllada de malcriada i d'incapaç d'assolir responsabilitats. Les crítiques,
però, no s'han fet esperar.
Tota l'estupidesa que envolta la generació del canvi de
mil·lenni ―com diuen eixos
que saben del tema― és possible que
estiga nodrida pel desballestament de la família patriarcal, clàssica i
estructurada, dic jo que diria Lacan... A més, si són ells qui agarren els
telèfons quan es realitzen les enquestes, ja tenim els resultats explicats i
analitzats sobre la reacció de l'opinió pública. Ara bé: què pot pensar una
generació que passa prou de tot quan se'ls pregunta per allò que Lacan
anomenava l'«autre Je»? Segurament, de tot allò referit a esta imatge
externa d'allò que els envolta, els millennials pensaran en el gimnàs,
la depil·lacció, els cabells o el bronzejat.
Les enquestes, com tants altres apartats de la vida,
haurien d'adaptar-se a allò que interessa a les persones, i no a les coses que
importen als polítics ―que casualment
subscriuen això que acabe d'escriure―, als sociòlegs o als economistes. I quan açò no es dóna, les respostes
són les que són, i creen un cert desencís entre els dirigents i els enquestadors.
Ara, per resumir, crec que s'haurien de realitzar estes
consultes des d'altra perspectiva com, per exemple, preguntant a la ciutadania
sobre el pentinat de Puigdemont, el coll pujat de Rufian, les arracades de
Cospedal o els abdominals de Rivera i, partir d'aquí, extraure les conclusions
vinculades a temes més generals, com per exemple, el procés d'independència.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada