Ja sé
que pot resultar complicat detectar el punt d'equilibri, i més quan la dinàmica
més habitual, i humana, és la de perdre'l sovint, i això qui ha tingut la sort
de posseir-ne, d'equilibri. A més, tot i que s'associa la seua virtut amb la
moderació, este lligam no té perquè ser real, o més bé podria dir que és del
tot fictici. Una persona equilibrada no té perquè ser moderada però una de moderada
sí que podria patir eixe equilibri; són dos aspectes, per dir-ho d'alguna
manera, diferents en l'essència però compatibles en alguns casos molt concrets.
Saber on es troba l'equilibri és una tasca complicada i del
tot intel·lectual impossible de localitzar en la vida diària, per molt que hom
s'entrene per a la causa. La moderació, però, és ben fàcil d'apreciar perquè és
la base de la decadent moral burgesa, que per decadent que siga, des de fa
anys, dècades, aguanta amb fermesa les envestides del temps i les modes. Esta
moral moderada és detectable, tot i que, en el fons, és també un concepte
apreciat només des de l'intel·lecte. Per ser més concisos, i com a exemple
clàssic, cal dir que la moderació és la mediocritat, la mitjanor, el complex,
l'anonimat.
S'ha de ser moderat en els fets, en els discursos, amb
l'alcohol, amb la velocitat, amb el sexe, i així podria estar escrivint altres
vint minuts, però com que m'he moderat, he pensat que ja n'hi havia suficient.
Els excessos són sempre roïns, diuen, en un discurs semblant al de la política
actual, on dir-li a algú radical o extremista és té com un insult. Ara bé, si
la visió que tenim nosaltres de la moderació és la que se situa al centre
mateix del tauler, i si no tenim en compte on se situa eixe tauler, la nostra
percepció és del tot equívoca i distorsionada.
Sense adonar-nos en excés –perquè heu de pensar que
perdríem la moderació a causa de l'abús d'atenció—, ens mouen el tauler cap a
un costat molt concret, i junt a ell, les peces. L'equilibri, per tant, queda
del tot alterat perquè eixe tauler hauria d'estar situat en un espai anterior
que ja ha desaparegut perquè ha fluctuat per alguna raó física, social o
econòmica, vés tu a saber!
Però, tornant a l'individu, una persona moderada podria
accedir a l'equilibri si abandonara la condició humana. Pense, però, que és
impossible allargar la farsa del funambulista més d'un parell d'hores. Una
persona equilibrada, i només si es puguera, remotament, donar el cas, cabria
dins de l'espai de la moderació, tot i que estaria dos voltes anul·lada: una,
per la manca d'energia, i l'altra, per l'anonimat.
Salvador Sendra Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada