Quan es va
convocar la manifestació de Marid, ja vaig pensar que hi havia estat una jugada
mestra del presidente Sánchez. Ho
vaig estar parlant amb una persona que es dedica al periodisme i, al final de
la festa per la unitat, crec que la meua intuïció estava encertada. Jo no sé
com deu fer les coses el señor
Sánchez com a presidente perquè no
seguisc gaire la política, però allò que no em genera cap dubte és que es
tracta d’una persona amb una interessant vessant analítica.
A més, soc
conscient que no tota la faena és seua. Diuen els periodistes dels mitjans de
comunicació de masses que les actuacions que prepara, les analitza amb un
xicotet grup de persones molt properes a ell, entre les quals hi ha algun que
altre assessor. Jo també ho faria perquè, si es té en compte que la gran
majoria de presidents autonòmics i alts càrrecs del PSOE van estar en contra
seua a les primàries, o siga, que van votar a favor de Susana, comunicar
qualsevol cosa a aquells que s’han oposat des del principi a la seua
presidència en el partit és molt més arriscat que deixar que s’assabenten
després de prendre qualsevol decisió per personal que siga.
Sí ja era un
encert col·locar Rivera i Abascal en la mateixa foto, encara ho ha estat més
quan hom s’ha assabentat de la pobra xifra de manifestants. A més, i perquè la
cosa no s’ature ací, el presidente
mou la fitxa del dictador. Què ha de fer l’oposició? Tornar al carrer? Encara
que ho faça només Abascal, la foto ja està feta, i els enllaços, també. A més,
si una jugada com la del relator eixe, que ningú no sap què és ni a què es
dedica, ell hi ha eixit beneficiat, de cara a l’opinió pública estrangera –la
premsa internacional— això de fer una manifestació tan unitària just abans del
judici de l’1-O pot entendre’s com una mena de pressió popular cap a uns jutges
tan imparcials.
Finalment, si la
manifestació ha estat una interessant victòria del presidente, ens hem de preguntar què passarà amb l’ordre de
trasllat de les restes del dictador. Ara mateix, sembla que només es publique
l’ordre del Consejo de Ministros, l’advocat de la família del mort hi
presentarà un recurs davant del Tribunal Supremo. Però, si dit Tribunal els
dona la raó i paralitza el trasllat de manera cautelar, eixe mateix imparcial
Tribunal ha de ser qui jutge els presos independentistes.
No hi ha res com
buscar-se un assessor humanista; o siga, algú que faça servir més el cervell i
deixe de banda tantes estadístiques.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada