L’acceleració
climàtica és una evidencia, tot i que jo qüestionaria la paraula «canvi», ja
que, si resulta fàcil d’adequar a la parla quotidiana, realment, els fenòmens
meteorològics no són un canvi stricto
sensu, sinó que més bé acceleren un procés natural d’escalfament. La
reducció de la capa de gel, així com l’augment constant de les temperatures en
són un exemple, d’esta acceleració.
L’estiu passat
vaig tindre el plaer de viatjar durant un parell de setmanes amb un professor
de la Universidad Complutense que recollia mostres sobre el retrocés de les
glaceres que hi havien estat preparades una dècada abans. Realment, el missatge
que transmetien les muntanyes andines era preocupant. No obstant això, també
s’hi veien els períodes de xicotetes glaciacions, a partir de les seues restes
sedimentàries, que em feien pensar que poden haver uns moments de frescor abans
de caure en el vertader abisme infernal.
Em preocupa molt
tot açò... I em preocupa mentre escric este article a casa, amb l’aire
condicionat connectat i el llum encés perquè fa massa calor per fer altra cosa
que no siga eixir a banyar-me a la piscina d’aigua tractada amb tota mena de
productes químics, o per prendre un gelat guardat al congelador, al qual li he
hagut d’abaixar la temperatura perquè vull que les coses es congelen ràpid.
Després, aniré
al garatge amb l’ascensor i agarraré el cotxe per arribar al supermercat del
final del carrer perquè, com que òbric les portes amb el comandament, no cal ni
que baixe del vehicle que, per suposat, té l’aire condicionat connectat, també.
Al supermercat s’està bé. No agarraré la bossa de plàstic perquè contamina. De
pas, em compraré una mica de roba d’eixa barata, però moderna, que fan per
Àsia, fresqueta, per eixir al xiringuito, que hui està tot il·luminat perquè
fan una festa d’eixes hippies. Duré flotadors de plàstic als xiquets perquè
juguen a la piscina, o a la platja, i que em deixen tranquil i, si els
trenquen, demà, més.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada